Ferrocarril

jueves, 29 de noviembre de 2007


5 comentarios:

Octavi dijo...

Xiula la la...

Marçal dijo...

La teva foto, molt més romàntica que la del Damian-T crec que ha estat més meditada del que en un principi pensava. La tonalitat ataronjada-groga li crea un ambient molt adequat per l'època de l'any ( les fulles dels arbres del reflexe ho mostren).
El detall que m'agrada és el de la barana de "ferro" que apareix també al reflexe. És una perfecte simulació de via amb les travesses incloses.

Potser el problema que li veig en aquesta foto, és que no és fàcil de mirar degut a l'excés de reflexes.
Algu assegut també li hauria donat un punt d'humanitat que trobo a faltar. No hi ha punt però ho has posat difícil.

Sergi dijo...

(Jo faré una valoració exprés, doncs no se si després tindré temps de votar dins els horaris, així doncs ara voto i més tard ja valoraré).

Apa un puntent per la foto! ja comentaré més després.

he tornat a dir!

Octavi dijo...

Aquesta foto em posa calent desde que la vas penjar. M'agrada tot, colors, encuadre, els reflexes, que no hi hagi ningú, el que transmet, la calidesa, etc...

Molt i molt maca!

Punt per a tú, tururú!

N'Arnau dijo...

Quina foto més bonica!Aquesta dominant mola i el fet d'entreveure l'horitzó de la mar en calma un dia de tardor,pel tema del color i les fulles caduques...No sé,que tot plegat em genera com un sentiment de melangia que ha fet conquerir el meu puntet...