En Blanc

viernes, 23 de noviembre de 2007


9 comentarios:

Octavi dijo...

xiula xiula...

Evinchi dijo...

Hostia.....qué fuerte.

Pero clava el mensaje. Me gusta.

Un saludillo.

Marçal dijo...

M'agrada molt la idea que has tingut. Bona manera de relacionar el tema amb l'absència, en aquest cas, d'un mort al nínxol. El meu vot no serà en blanc ja que és per tu!.

Octavi dijo...

M'agrada igual la teva idea que la del Sergi. De fet, té més conya la teva. Però no m'agrada com l'has resolt. Pot-ser fora (Toma verb) millor que en comptes de una blanca (O buida) i un altre gris al costat (tb buida/En blanc?) només fos una buida/blanca rodejada de plenes. Tampoc en convenç els tons, es molt plana; pot-ser més contrastada, o de nit amb la blanca/buida il·luminada d'alguna forma, amb llanterna, o xiula...

I el fet que sigui totalment frontal, no sé...

No gaire punt xiula. Però la idea es bona, xòjautenim.

N'Arnau dijo...

El meu puntet serà per aquest/a.El sentit de l'humor li dóna un toque gracil.Coincideixo en què la forma i l'acabat podria haver estat més acurada...Però això no li treu mèrit al fet d'haver arribat aquesta resolució del repte.Curiós.
PD:Segons he après últimamnet a què això de l'stock al repte no és pot aplicar,tu li treus bon rendiment i a més el retrates!Ja...Un cementiri.

Damián Costa dijo...

Siempre he sido un fan del humor negro... y esta foto lo tiene... La del Sergi no me desagrada y se vincula a otra de las cosas que más me gustan en este (a veces asqueroso) mundo: la literatura... cómo de la nada aparece la creación... pero la foto del Lluis implica un desconocimiento de lo que puede (o podría) llegar a poner en esa lápida en blanco... y el humor socarrón que destila, para recordarnos que somos nosotros los que nos ganamos las letras que pongan ahí, me gusta...

No estoy de acuerdo con que la forma y el acabado no estén bien y se tuvieran que trabajar más... la foto destila alegría y le quita importancia a lado lúgubre (que, por cierto, sería el más fácil de hacer) para darle fuerza al planteamiento de "vive y cúrratelo, a ver que te ponen en tu lápida"... es una metáfora del vive todo lo que puedas... y no creo que necesitara nada más...

Octavi dijo...

Pos mira, magustao la critica, tú.

Xiula!

en Sergi dijo...

Bé ara que ja ha acabat el repte, comento jo la foto.

M'agrada, en general.

La composició no la trobo encertada del tot, el format 5:1 el trobo massa panoràmic, vull dir la foto fa de mal veure (com a mínim en web) potser amb una ampliació gran guanyaria; la situació de la làpida gris (totalment centrada) crec que distreu una mica la vista, però entenc que és el que tenies, vull dir o retoques la imatge i clones una altra o el cementiri no el pots fer al teu gust, ho entenc, però a mi en distreu. M'agrada que hagis optat per tallar les dues dels extrems, per no fer una composició tant cuadrada. M'agrada que sigui centrat, situes l'espectador en una posició més allunyada, resulta més fred.
El color l'hauries de cuidar una mica més en la meva opinió, doncs t'apareix un magenta reflexat de noseon a la segona lapida per la esquerra. La llum la trobo també encertada, si la teva inteció era generar aquesta "distància" del motiu de la foto.
En el camp semàntic, crec que la foto resulta de fàcil lectura, és una crida allò que està en blanc, però que no romandrà sempre blanc, més aviat o més tard hi acabarà apareixent el nom de tots nosaltres.

Bona, foto, bona realització, bona feina, porta la captura original el dia del workshop que alguna cosa en podem treure més entre tots!

apa ara a reptar!

Lluis-T dijo...

Graciessss pels comentaris.
Voldria dir alguna cosa sobre alguns:
L'Octavi deia molt plana i potser una mica buida i crec que te raó però precisament no volia grans decoracions, crec que s'adaptava així millor al repte. També dius que hagues funcionat millor una buida i totes les demès plenes. Tens raó, però no es moria ningú i havia de fer la foto!!! jeeje.
En Sergi parlava del MAgenda i tens tota la raó, però no hem venia de gust retocar-la i com bé dius així em podeu ensenyar el divendres. En canvi la lectura panoramica no em desagrada.
Gracies de nou pels comentaris, us ho agraeixo molt,