Para poder verla más grande (no sé porqué no me lo permite Blogger), pinchad aquí: foto. Ya está corregido el problema (vamos, eso creo).
Repte CLXXVIII: Paissatge imaginari
sábado, 22 de enero de 2011Publicado por Damián Costa en 11:24
Etiquetas: Damián Costa
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
12 comentarios:
He intentat veure-la i hem dona aquest error:
Something went wrong. Don't worry your files are still safe and the Dropboxers have been notified. Check out our FAQ or forums for help. Or maybe you should try heading home.
Gràcies per avisar.
Crec que ya està solucionat. No sé quin tipus d'error podia ser perquè era tan sencill com la foto enllaçada, però he creat una petita pàgina web perquè pogueu veure la foto bé.
Voteu, voteu.
Una aposta arriscada la teva! Em recorda el moment en què havent exposat el paper fotogràfic sota la llum de l'ampliadora i la posaves a la cubeta del revelador, començava a aparèixer l'imatge. Si era la primera vegada que revelaves un negatiu en concret, aquest moment era ben màgic.
Punt per tu.
punt express, després comento
Buf! Punt però...
Punt!!!
Arriscat però m'ha molat!!!
he valorat molt el risc de la foto, una imatge com deia en Marçal, que recorda molt les proves al laboratori. Jo en aquest cas em recorda quan la imatge havia estat subexposada i no apareixia practicament imatge. I feia molta ràbia la pifia. El punt es perque la imatge sugereix i deixa a l'espectador la seva interpretació, que imaginem el paisatge. Encara que crec que t'has pasat amb la infima quantitat d'informació de la imatge. Punt però no abusis de recurs!
Aprofito també per comentar la teva, per no semblar sexista. I coincideixo dient que en aquest cas has jugat el marge que oferia el títol i t'has quedat amb la menys imatge possible per aconseguir la màxima representació del subconscient. Punset parlava dels somnis... Fixa't que pensava que tot i pujar-la per segona vegada encara, aquesta, no havia sigut la bona!
Hola a tots i gràcies pels comentaris.
Crec que és el repte del que estic més orgullós: el que s'apropa més al binomi idea-rsultat de tots els que he fet.
La veritat és que no us allunyeu massa en les voltres intrepretacions: volia representar el naixement de la imatge, però no des del punt de vista fotogràfic sino l'imaginari.
No sé si vosaltres podeu imaginar imatges complertes en un segon, però a mí el 90% de les vegades l'imaginació és un procés on començo a veure les imatges mica en mica, afegint elements, detalls, persones, situacions,... quan escric un guió, quan dirigeixo una obra de teatre, o quan m'imagino en plena orgia (aixó sempre ha sigut imaginat, clar). I aixó és el que he volgut representar.
He fet servir una panoràmica per transmetre la idea paissatge, perquè, evidentement, amb tan "poca" informació visual, havia de proporcionar la sensació de paissatge d'alguna manera. L'efecte, evidentement, remetia a la part de l'imaginari.
També, en el continu estudi de les llums que porto amb el Photoshop, m'ha servit per aprendre una mica de retoc (hi han més de vint capes a l'arxiu per aconseguir l'efecte final!), veure si algun dia puc arribar a la meitat del nivell d'alguns que estan per aquí.
Si voleu, puc penjar la foto original, sense retocar.
Sí, vull!
Ya está.
Està en el mateix enllaç de la foto: aquí.
Bé, no són les diferents fotos amb que vaig fer la panoràmica, sino la panoràmica abans dels retocs.
A favor: M'agrada molt el fet d'haber "d'imaginar-me" jo el paisatge, al menys en part. També el fet de ser un paisatge en procés de visualitzacio.
En contra: La sensació que em deixa de recurs més "trobat" que "buscat", per un altre banda normal en un proces d'aprenentatge.
Publicar un comentario