La playa de César Manrique
sábado, 22 de enero de 2011Publicado por Imma en 17:13
Etiquetas: Imma Silva
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por Imma en 17:13
Etiquetas: Imma Silva
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
9 comentarios:
No acabo de veure clar quina és la intenció darrera d'aquesta foto tot pensant en el títol del repte. Em resulta una foto d'aquelles que el misteri va venint a poc a poc. És sobtant a primera vista, que aparentment, només en una petita franja hi aparèixen elements sòlids. Aigua i cel li dónen molta llibertat però al mateix temps comprimeixen a la gent.
Hi seguiré pensant però a primera vista i fins al moment, la opció del Damià m'encaixa més.
(Per cert, vas estar en aquesta "platja" la setmana passada???)
Punt, la relació d'aquest paratje creat per l'home ben s'apropa a un "Paisatge imaginari", un d'aquells paradissos aïllats en un entorn que, segons tinc entens, es bastant precari per la gent que hi viu tot l'any.
També m'ha agradat el fet que hagués de buscar informació sobre el títol que has posat per poder entendre la foto.
Igualment t'has saltat una regla (que suposo que ningú t'havia comentat) que es que no pots posar nom a la teva foto, ha de tenir el mateix nom que el Repte proposat (en aquest cas s'hauria de dir "Paisatge imaginari"). Seguint aquesta premisa entenc que era molt més dificil que la teva foto s'entengues, però es "lu" que hi ha.
Bon repte!
Benvinguda, però no ha sigut suficient... has tingut un rival fort.
Punt express!!
el cas es que jo també he hagut de buscar informació per entendre la imatge. però al final no he trobat la conexió entre paisatge imaginari i el paisatge creat per César Manrique. Suposo que hauria de llegir més sobre la seva obra. Finalment, no li he trobat aquest misteri que esperava veient el titol del repte.
També et volia comentar dues coses importants. El repte no te masa normes de participació però si que hi han dues importants: la fotografia s'ha de pujar amb el titol del repte, no li podem canviar per no condicionar la interpretació o la valoració, com bé t'ha comentat en Sergi.
L'altra és que la foto s'ha de fer durant la setmana, no es pot tirar d'arxiu. No se si és el teu cas, desitjo que aquesta setmana haguis tingut aquesta vista!! però si no ha sigut el cas, nomès que ho sapigues. ea, lo dicho, y bienvenida al repte!
Van fer un reportatge no fa gaire a la Dos sobre la transformació que Cèsar Manrique va exercir a Lanzarote (estic descobrint la TDT). I el plantejament és força interessant des del punt de vista de Manrique, deu ser per això el títol? Casi ho afirmaria però he vist avui "Singulars" i parlaven sobre el fet de prendre decisions depenent de l'entorn, com a postura sobre la confiança de la persona. Com no conec Lanzarote però en Marçal havia anat de vacances cap les Illes Canàries i ho pregunta bastant encuriosit podria afirmar en un 90% que si ho és. Per tant entro en un bon nivell d'estat "confiatori" tot i tenir un 10% en contra.El títol plantejat així és una bona opció i tens el vot moral per aquest joc però si és cert, que deu ser-ho, no és vàlid. Però, noia, t'acostumes. Bon inici!
"La influència de la TDT."
Hello!, com que sóc nova hi ha coses que no sabia com funcionaven exactament, i per tant, hi ha dues coses que no he fet bé, el tema del títol i el fet de que la foto és una foto d'arxiu, de no fa massa, però no de la setmana passada, ja m'agradaria haver-hi estat. És a Puerto de la Cruz a Tenerife. Moltes gràcies pels vostres comentaris, veig que sou un grup molt entès en la materia fotogràfica.
Mea culpa el tema de la foto d'arxiu i el del títol, però sent nova com era la Imma no crec que aixó influís en els vots: "somos duros, pero no malos" (no sé en quina pel·lícula he sentit aquesta frase fa poc).
Bé, a mi m'ha agradat tècnicament aquest blau tallat pel gris i negre (núvols i pedres), que m'ha recordat l'ull Dalí/Buñuel tallat per una navalla i uns altres núvols.
El problema veig es que crec que és més un paissatge desitjat i visitat que no pas un imaginat. O has fet una composició amb el Photoshop que "me la ha dao con queso".
De totes formes, sí que és veritat que quan vaig veure la foto em vaig relaxar (i continua fent-ho) immediatament (pot ser perquè he estat a Lanzarote de vacances i em recorda els moments tranquils i idíl·lics que vaig viure allà). I aixó és perquè la foto, s'adapti o no al tema (que aixó és una mica subjectiu) m'ha transmés alguna cosa.
És una bona foto. Vaig a reptar.
A favor: M'agrada molt el concepte "qualsevol cosa feta per l'esser humà, ha sortit de l'imaginació d'algú, i per tant el paisatge que forma, es un paisatge imaginari.
En contra: Obviament el desconeixement de les normes de participació. I que possats a treballar el teu concepte, jo hagués estat mes agossarat i hagués proposat una imatge més bèstia, o sigui més allunyada del que entenem com a "paisatge".
Publicar un comentario