l'inici del camí

Sempre és difícil iniciar un camí, en desconeixes la durada, els obstacles amb els que et creuaràs, si potser tindràs companys de viatge (o potser no, potser és un camí que cal recorrer en solitari...), el que sempre és mal company de viatge són les presses, perquè fas el camí sense prestar atenció al que vas deixant enrera. Els camins tenen a voltes sotracs, corbes pronunciades, dies de pluja on pots avançar menys, i avui és un d'aquests dies en el viatge del repte; em sap greu comunicar que avui he fallat, no tinc foto, he intentat explicar una història massa complicada (una història que pot ser vàlida, però mai dins del joc del repte) i no ho he aconseguit. Tinc algunes fotos que podria postejar, però la veritat per respecte al Blog, a en Marçal, al repte i a mi mateix (sobretot!) prefereixo no fer-ho (mai m'ha agradat ensenyar les vergonyes...).
Així doncs ja tenim guanyador, segur que merescut de totes totes!

Bé companys alguna vegada havia de ser la primera! M'ha tocat a mi.

Apa ara ja em podeu deixar a parir d'un burro!