Catástrofe Compartida
martes, 16 de octubre de 2007
Publicado por Octavi en 19:11
Etiquetas: Octavi Xiula
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por Octavi en 19:11
Etiquetas: Octavi Xiula
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
26 comentarios:
no se si veo lo que creo que veo...
en fin no puedo opinar hasta el sábado...ummm me morderé la lengua
Ismaaaaaaaaaaa, jodiooooooo, no sé ya donde dejarte las contestaciones. Joer, me encantan los comentarios que me dejas, a ver si te pasas por mi ventanita de chat, en mi blog, y me das tu msn, o algo.
;)))))))))))9
parece una cara verdad..?
Jo tampoc puc dir res... Xiula, xiula, xiula... Quins nervis!
Veo una caraaaaaa, veo una caraaaaaaaaaaaa.....es el ojo de Velmez.... ;)))
Bicos.
nen això és pel repte, o se t'ha colat un fotograma de Vs?
;D
Em surt el que em surt, que vols que hi-ho-n's-la-hi digui... Digue-l'hi estil o obsesió o xiula...
Per cert, brutal les coses que penja la Lídia al seu blog. Sobretot l'ordinador del Verne!!!
Bé bé Octavi! Com més me la miro més m'agrada! Molt ben trobada. Fins dilluns!
Desprès de pensar-ho bé, el meu punt serà per l'Octavi. Potser pel neguit que hem provoca aquesta imatge i segurament perque crec que aqui hi han més coses amagades que no arribo a compendre. Deixo de banda la qüestió tècnica, que en aquest cas crec que ha de ser així. Però jo es que aquest jeto, es que realment ho has bordat, l'expressió de l'ull, terror. I no es per menys. Aquest somriure és dels que et deixa glaçat, i no se vosaltres, però a mi em venen a la ment dos personatges que s'hi asemblen. Un es en Fotcuberta, vestit de monjo en el monastir de Valhamönde, no hem digueu que no es clavat, i l'altre és la imatge del demoni a la terra, el mismíssim Stalin, enfotent-se del deportats a Siberia.
En quan a la interpretació del repte, aquí si que em fas dubtar, potser es una visió que et marca i, com un Virus(T)s'expandeix i va extenent el terror entre tots aquells que troba?
Aquesta llum càlida li dona també un punt misteriòs.
Enhorabona.
Gracies, Gracies!!!
Estic molt content que t'hagi agradat!!
Dilluns podriem explicar el sentit de la foto i com l'hem feta, en plan ultrafriki... Sibuleu (Cosi del president de Zimbawe).
mi punto es para ti octavi.
la idea de compartir una catastrofe reflejando el acto de ella en la mirada de un espectador , victima, verdugo,etc,etc, me proboca una ironia muy sutil supongo que la coincidencia del iris con la nariz de la cara sonrriente es pura potra , pero ese pallaso accidental.....es ...muy....morbosa...
los colores calidos hacen que su carga emocional sea mas angustiosa.
muy buenas fotos... cabronazos!.
Muchisimas gracias Isma!! Estoy muy feliz de que os guste!!
Lunes opino, lunes opino, per l'amor de Deu!!
El meu vot és per l'Octavi. Sento no poder fer cap comentari avui. Demà els faré.
Estic tant content que m'he pixat asobre...
Gracies Cris!! Pensava que... Xiula Ja parlaré dilluns.....
Bé, s´acosten les 00:00, estem encara al local, el temps és poc i no em podia quedar sense votar, el meu vot es per el fotograma de Ver, dic, per la foto de l´Octavius.
Dilluns comentem tots plegats les fotos si de cas.
Apali.
Gracies per l'amor de Jesucrist!!
Jo no me las veía tan felices... estic molt content!
A les dotze i algo no podré evitar opinar...
Encara esteu al local frikazos??
Per cert lo de dir com s'han fet les fotos us sembla divertit o mes aviat una fillaputada aburrida?
El meu vot per tu Octavi.després més...
Collons!! Gracies Arnau!! Estic tremolant com una verge despres d'un polvassu amb en Sigfredi!!
Per qüestió de temps i no per gandul,ara passo a comentar alguna coseta com cal...Trobo encertat pel tema el recurs del reflex...Quina millor coseta pot mostrar quelcom de manera fefaent i a l'hora distorsionada com és un reflex.Per la posada en escena i ser puntillós, només trobo en falta ull inundat en llàgrimes,ja què el rollo catàstrofe té connotacions dràmatiques a més de desgraciades,una altra dominant potser seria més sinistre i pel què fa a l'enquadrament si en comptes de potenciar la horitzontalitat el fas vertical suposo que la imatge hagués guanyat en tensió i dinamisme...I només veient aquestes cosetes com a faltes lleus al meu entendre,s'entèn que guanyen les bones i de molt...Ale Octavi!A disfrutar del meu puntet!
Vale. Va p'allá el rollazo:
Vaig estar pensant que collons fotre amb el repte Catátrofe Compartida. Vaig arribar a la conclusió que qualsevol desgracia es compartida, en el sentit de que tot està unit. El primer exemple que s'em va acudir va ser una parella. El que li pasi a un li afecta a l'altre vulgui o no. Vaig donar voltes a posar un home sol en desgràcia (El que li pasi afectarà a més d'un, per ous), pero no veia clar com fer-ho entenedor. Finalment vaig optar per reflexar una desgracia en l'ull d'un observador i per ende de l'espectador de la foto. Amb la cual cosa la catástrofe era compartida fins i tot pel que mira la foto.
El color vermellós es per donar més dramatisme, com si es calés foc. La catástrofe del reflexe, vaig dubtar molt si deixar-la clara o abstracte, vaig obtar per aquesta última perque em sembla més interessant sugerir amb formes que no donar tot mastegat; i a més s'integra millor dintre del iris, amb la cual cosa a primer cop d'ull no ho veus, després veus formes i finalment ho veus barrejat amb la teva ment.
Vaig contrastar la foto molt perque em donava més volum, reforçant la part fosca amb negre, tractava de que sortís de la pantalla.
El fons vaig dubtar molt. Finalent el vaig deixar amb aigües i res més; però vaig estar a punt de fer-ho més horitzontal i mostrar el reflexe de l'ull a la paret mitjançant ombres.
Ara com està feta:
L'imatge de dintre soc jo (mini interpretació de ganyota).
L'ull es la meva xicota Judith (Interpretació por).
La càmara es una Canon Digital IXUS 800 IS (del sogre, es d'aquestes compactes però cares, 500 eurus).
El focus es el flexo de la tauleta de nit.
I la resta amb Photoshop Cs3 Extended (Cortesia del Sergi).
Dixit!
Felicitats Octavi!
Aclaparadora victòria a la què jo mateix em sumo per ampliar encara més els teus vots a favor. Ho dic de veritat.
T'haig de dir però, que a primer cop d'ull, la teva imatge no la vaig entendre perquè ( i sé que és difícil) no em fixava en la cara reflexada a l'iris... Quant finalment ho vaig veure, vaig adonarme'n de que era una imatge que ligava amb el tema proposat d'una manera molt més potent que la que havia fet jo. Dona la sensació de posar-te als ulls una situació de neguit silenciós que conmou.
A veure si segueixes amb aquest "bon ull" per resoldre els propers reptes. Felicitats!
Gracies Marçal!! Estic molt feliç que us hagi agradat a tots!!
Gracies mil!!
La teva tb està molt bé, que consti en acta.
on puc penjar un recull de les imatges que van servir per montar la foto? Seria la meva manera d'explicar-la...
Doncs no ho se... Com no sigui al flickr..
Em sembla molt interessant, serà molt xulu veure tot el procés!
exacte, al flirk
m'has reptat perquè no t'he comentat la foto.
Tiu no va ser culpa meva!
Jo ho vaig fer des d'un Mac, jo no sabia que la cosa fos tan díficil, tiu.
La culpa va ser del Sergi.
Sempre és culpa seva, Ocatvi.
Jo, no volia tiu.
Jo vaig apretar l'enter i tot va tornar enrera.
Està molt bé de la manera que aconsegueixes reflectir el tema (reflectir, ho captes?)
D'aspectes técnics no en parlem, vull dir tot seria lloar en va perquè la imatge ho diu tot.
Bé, ara ja estem en pau.
Publicar un comentario