145. Res

sábado, 29 de mayo de 2010

7 comentarios:

Octavi dijo...

Punt. Molt bona. Tot i que la d'el Sergio tb em mola aquesta em pot.

Sergio Ruiz dijo...

Hola Gerard. Buena ejecución aunque no entiendo la línea roja. Tampoco veo que hayas dando con el tema, muy chungo por cierto, de esta semana.

Marc Arisa dijo...

PUNT EXPRESS!!!!!!
MOLT BONA!!!

Una de les grans representacions del RES, un nu, i d'esquenes on no es veu el rostre, una imatge en que no podem treure res clar (de qui es la persona) i també ben presentat en un escenari buit i nu.

MOLT BON REPTE!!!!

La línia vermella tampoc l'entenc, Però no queda malament.

Marçal dijo...

Tampoc entenc la línia vermella però m'agrada la idea de la buidor que genera l'espai blanc lligat a un cos nu d'esquena.

Tens el meu punt.

Lluis-T dijo...

Punt.
Blanco o negro, pienso que los dos registros hubiesen funcionado bien para el tema, aquí te decantas por un blanco que inunda la mayor parte de la imagen y que se "come" al personaje. Hago una lectura del blanco como la nada, a la que caminamos, pues no somos nada en la existencia, y hacia la nada caminamos. Técnicamente muy bien. La línea roja será el gran misterio que nos desvelarás?

Sergio dijo...

Molt bona foto Gerard!

A mi m'ha transportat directament a la peli THX 1138 d'en Jorge Lucas , on fiquen a en Robert Duvall a una presó on no hi ha res, com a la teva foto. La línea vermella per mi es l'inici d'aquest no res (però agrairem aclaracions).

Técnicament impecable en quan a composició i llum.

Bon repte, a estat un plaer perdré amb tú ;)!

Gerard dijo...

Moltes gràcies a tots per les votacions i la participació.

El que pretenia en el repte era tractar el concepte del res per una banda amb la buidor de l'espai i la carència de roba, i per l’altra amb lo existent fora de la nostra “realitat”.
Aquest caminar cap un espai on no hi ha absolutament res, és per mi un avançar cap al desconegut (el subconscient o el més enllà).
Amb la imatge pretenia representar el que hi ha després de la vida; ens enfrontem a aquest moment de la mateixa manera com hi arribem, sense res, i desconeixem per complert el que ens hi espera.
La línia vol representar justament aquest traspassament dels límits establerts o cognitius, alhora que de la vida. El color vermell (sang generadora de vida), pretén ser l'indicador d'aquest final a mode d'arribada o meta.
En el procés havia provat de fer-ne un electrocardiograma o acabar-la en punts suspensius, però al no agradar-me he optat per deixar-la tal qual, generant la conseqüent confusió que sembla no aportar res a la imatge apart de l'element compositiu.