144. Perspectiva
domingo, 23 de mayo de 2010Publicado por Marc Arisa en 12:47
Etiquetas: Marc Arisa
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por Marc Arisa en 12:47
Etiquetas: Marc Arisa
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
7 comentarios:
et dono el meu punt, m'agrada el collage que has aconseguit, la manera en que estan disposades les peçes i per tant la perspectiva aconseguida, i l'estil cubista de la imatge.
Trobo bona la idea i la resolució cubista del tema però no soc gaire amic dels filtres del Photoshop.
La idea del Sergio m'ha arribat més.
A mi m'hi falta una mica més d'ànima fotogràfica. Em costa veure-ho com a una fotografia i en aquest cas no em convenç.
T'ho has currat però personalment la trobo una imatge tan plana que no m'acaba d'encaixar amb el concepte del repte, i menys amb el concepte de Cubisme per l'absència de volums i colors.
Posats a exprèmer el Ps, potser unes ombres paral·leles haguèssin ajudat. Però això és el meu parer, clar.
Hola, el reto de esta semana era muy difícil si se quería salir de la típica foto "perspectivesca" de las vías del tren que se acaban uniendo en el horizonte, etc. Pero el tema era ese y no su contrario, es decir, el cubismo rompió con las reglas de la perpectiva, así que esta alusión por contrarios a la perspectiva no la daría como válida. A parte, no soy muy amigo del Ps "sin sentido" esta imagen se podría haber resuelto con un collage de fotos sin filtros ni tintes, por supuesto es mi opinión personal.
Tinc que dir que ni jo estic content del tot del resultat, però vaig optar per aquesta idea per no caure amb les típiques imatges de falses perspectives o perspectives infinites, i així que vaig agafar el significat de perspectiva com a "canvi de perspectiva" (es a dir en aquest cas en el moviment cubista com a canvi de expressió o de visió)
També la gran opció era fer algo de esher, però la càmera em va fer un pet, aixi que ja anat be perdre el repte.
Amb retard (és a dir, fora de temps) voldria donar el meu vot (encara que sigui de forma simbòlica) en Markitus.
Crec que s'allunya del sentit més estricte i directe de la paraula "perspectiva" i m¡atrau molt més que el joc gràfic proposat per en Sergi.
La descomposició que busca en Markitus com els diferents punts de vista des d'on agafar perspectiva per veure les diferents vessants d'ell mateix, em recorda a "Les senyoretes d'Ainvyó" de Picasso.
M'ha agradat força.
Publicar un comentario