XLVI repte virust: "al fons del sac es troben les engrunes"
viernes, 27 de junio de 2008Publicado por en Sergi en 2:53
Etiquetas: Sergi López
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por en Sergi en 2:53
Etiquetas: Sergi López
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
11 comentarios:
Molt, molt... Un nou tríptic.
Es dissabte i començo.
La veritat es que el nou triptic com la nostre bestia particular ens ha apuntat d'entrada m'ha tirat enrrere i no nomes perque el recurs ja s'hagi fet en mes ocasions al repte.
La meva sensacio es de que si no esta mooooooooooolt justificat el fet de fer servir varies imatges per separat, o una sequencia es com si fesis servir varies fotos per explicar-me el que passa enlloc d'una, amb el que la narrativa guanya en ventatja interpretativa pero s'em perd una mica l'essencia de plasmar el repte en una foto ( dime una palabra que te describa - Hum... guapo, simpatico e inteligente! MEEEEEEEC!!! Se me entiende?).
Vull dir que no esta justificat en el teu cas? No no, aqui cadascu ho interpreta com vol, i si, a la teva foto te un sentit clar.
Veig un receptacle ple, que es va buidant fins que nomes en queden les engrunes, es mes literal i explicit del que normalment ens tens acostumats, algo ha cambiado en ti joven padaway, no m'haig d'imaginar que ha passat sino que m'has ensenyat en una sequencia el que ha passat de principi a fi. Les engrunes al fons del sac son una consequencia d'aixo.
La imatge com sempre a nivell tecnic i visual (dins dels meus coneixements neofits) a gran nivell i no dic mes que segur que gent mes capacitada que jo ho comentaran.
En resum, per mi de momento sigues en la academia...
Un repte dificil. Les dues son bones.
La teva m'agrada per concepte, per composició i contrastos. M'agrada molt la claretat amb que es llegeix la idea i el fet que siguin tres no em molesta.
Però la lluminusitat del Lluis em posa xiulosament calent.
Aquest any no hi ha pany.
la apeciaciò de les engrunes de sorra enganxades al vidre del rellotge...dona un aire molt poetic a la foto .bonica compocicio la teva i la lum con es habitual en les teves fotos es la teva firma.
ale payos !
puntito pal pollo!
Una apreciació.
Hi ha un desenfoc misteriós que fa que les fotos siguin no iguals.
Per la resta m'agrada. Podria servir per més d'un repte.
Si punt.
Tard però dire la meva. Esta be la serie, peró ara que m'havia acostumat a trencar-me el cap buscant el qué de les teves fotos m'has fet una massa obvia (no estem mai contents, jejeje). Tampoc no m'acaba d'agradar el punt de vista que has escollit del rellotge, es una mica soso, encara que els macros ja ho tenen això, que son molt poètics però una mica sosos.
No hi ha puntet.
Bon dia. Vinc tard. M'agrada la recreació del concepte en triptic però me li falta trempera per algun punt.
La del Lluís és molt extranya per la rara associoació entre el gua de làtex i les engrunes però té un punt espectacular que aquesta vegada em fa decidir cap a ell.
Un poco tarde, así que iré rápido: MI PUNTO PARA SERGI.
Lo siento, pero la foto de Lluis no me acaba de satisfacer... quizá por el tono de falso que me parece ver, de montaje fotográfico... Está claro que la del Sergi también lo tiene, pero parace que lo "disimula" más, o me engaña más... De todas formas, las secuencias fotográficas siempre me han gustado y la del Sergi además creo que se centra más al tema...
Ala!... Deshecho el empate...
Perdonad, pero el domingo llegué muy tarde a casa (fuera de tiempo), así que pensé que no hacía falta votar... ayer me avisó del empate el Sergi, pero me olvidé de hacerlo por la noche... Así que voto ahora...
Perdonad.
comento una mica la meva, així per sobre.
Variants i sinònims:
* al cap (o al cul) del sac es troben les engrunes (SAURA 1884)
* al capdavall del sac s'hi troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
* al cul del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
* al passar comptes ens veurem (PÀMIES 1997a)
* menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina (PÀMIES 1997a)
* mai se sap si és gros el nap fins que ha descobert el cap (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
* no se sap de qui són los matxos, fins que el traginer és mort (SAURA 1884)
Explicació:
* adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora (PÀMIES 1997a)
* el més temible d'una cosa és la seva conclusió (PÀMIES 1997a)
* els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut (PÀMIES 1997a)
Podriem dir doncs que la frase reflexiona sobre el que realment és important, com acaben les coses, i no com comencen.
Per això vaig triar un rellotge com a protagonista per la seqüència fotogràfica.
De fet tenia clar quin seria el meu protagonista, però no tenia clar quin seria el seu "acting", per això un cop el tenia vaig començar a jugar amb ell, i vaig observar l'extranya atenció que li dedicava mentre s'anava buidant, m'entre el temps passava, i tot el contingut s'esmunyia controlada però sense remei (parlant sempre metaforicament), tenia la foto doncs, un rellotge de sorra buidant-se explicava a la perfecció el que volia, només faltava trobar el lloc adient i fer la foto, però vaig veure que al buidar-se quedaven petites particules adherides al vidre, era perfecte doncs! Ara només havia de trobar la millor forma d'explicar el meu descobriment, una seqüencia crec que era la millor elecció, fons blanc per no distreure, un punt de vista a nivell i centrat 100%, primer per tenir una foto més neutra i també per evitar veure el fons del rellotge on s'acumula el "temps que ha passat", i el tema de canviar el foco a la tercera foto, era perquè com jo, l'espectador descobreixi al final aquestes engrunes adherides i no enmig del procés, per això vaig decidir fer la foto a f2,8 i centrar el foco en el lloc exacte on passen les particules del rellotge en les dues, per canviar després el foco i mostrar les particules que queden.
Doncs això és tot, només dir que desde el punt de vista de qui fa la foto, s'agraeixen els comentaris, així doncs quants més millor i així més aprenem, ok?
Publicar un comentario