M'agrada aquesta idea de la roba interior. Té conya però a jutjar pel tema que ens porta aquest repte, jo imaginava una superdesubicació. Tampoc la té la del Cris però en el sentit literal de "No està on li tocaria" la seva ho reflecteix molt bé i estèticament és molt xula. Bé, una altra vegada serà...
Doncs a mi les dues fotos m'han agradat força. La teva m'ha agradat sobretot pels color i el concepte, jejeje, molt bó. La composició pot-ser un pel caótica, però en general es collonuda! Puntet pa la saca.
Pues a mi sí que me han gustado las dos fotos y creo que (sin ajustarse al 100%) cumplen bastante el tema.
La foto del Cristo me gustan por la idea. Seguramente ya hemos visto algo parecido en otros sitios, pero entender esa imagen dentro de este tema lo encuentro original. Además, (sin tenr ni idea) creo que la iluminación no está mal (al menos no tanto como creo entenderle al Lluis).
Pero es que la del Sergi me ha gustado más. Ha sabido encontrar en un hecho cotidiano una desubicación. Parece que no cumple el tema, pero la verdad es que hay gente que necesita tener las cosas agrupadas (en este caso sería gente que tiende todos los sujetadores juntos y los calzoncillos aparte) y encontrars algo así sería superior a sus fuerzas. Enlaza con una manía personal de alguna gente. Además, el colorido me encanta y que la foto esté "llena" y "apelotonada" me sugiere una multitud en donde un individuo está fuera de lugar.
Por otro lado, seré consecuente con mis palabras y valoraré también el hecho de no hacer retoques (o no muchos) a las fotos.
MI PUNTO: PARA EL SERGI.
Aún así, creo que las dos fotos han sido de un nivel alto.
No puc decidir!!! M'agrada la foto. Tambe la d'el Cristo. No crec que pugui dir gaire mes que el que ja esta dit. El que si puc dir es que m'agrada molt el fet de que en els teus primers reptes vas optar pel retoc, en l'anterior per la foto-il·lustracio, i en aquest cas es una foto sense retocs, amb una composicio i amb intencionalitat previa a donar-li al disparador. O sigui que veig un intent de d'arriscar enlloc de fer servir el que anteriorment t'ha donat bon resultat, que es el mateix que m'agrada intentar a mi. Per tant davant d'aquesta comunio d'intencions et mereixeries el vot, pero per altres motius en Cristo tambe, aixi que com que no hi ha empat ara mateix deixare les coses com estan, no sense felicitar-te perque realment es cert que m'ha agradat...
Felicitats Espín! De fet no és normal fer-ho però haig de donar les gràcies per haver-me reptat, feia molt de temps que no aconseguia una imatge, salvant algun petit fallo millorable, de la què em pogués sentir i em fes sentir tan ple de joia. No pel tema en si, sinó pel fet de la conjunció d'astres ( no m'ho crec ni jo) i la harmonia mental sofisticadament alleugerida per un fort vent de ponent de força desconeguda que han fet tot plegat que la meva intranquil.la tranquil.litat s'hagi vist entervolada per una forquilla que m'ha punxat en lo més fons de la meva sensibilitat fotoullmental i m'ha fet parir una imatge, després de mesos de sequera, de característiques semblants. Crec pensar sinó penso que la forquilla és sinònim de bons aliments doncs amb ella punxo les verdures.
BstiaHulkaniana, m'alegro que estiguis content de la teva foto, si jo no hagués sigut participant segurament t'hauria votat a tu: la teva imatge no em suggereix a algú desubicat sinó a com es sent algú desubicat (tort i desinflat, però sense poder fugir de la situació). Vamos, que per mi has arribat una mica més enllà que jo, que he volgut fer una mica la gracia de un home desubicat entre un grupet de xicotes.
Gracies a tots pels vots! Aviat el nou repte i reptat.
La teva sensibilitat raja els astres i hauré de donar llavors la raó a una professora de primer curs de fotografia, "de cullo nombre no me puedo acordar"...calla si!Eva, i deia que en cada imatge hi ha una mica del fotògraf. Coi de profes! No s'equivoquen mai, no?
9 comentarios:
M'agrada aquesta idea de la roba interior. Té conya però a jutjar pel tema que ens porta aquest repte, jo imaginava una superdesubicació. Tampoc la té la del Cris però en el sentit literal de "No està on li tocaria" la seva ho reflecteix molt bé i estèticament és molt xula.
Bé, una altra vegada serà...
No m'entusiasma cap de les dues imatges, però em quedaré amb la teva, premiant aquests colors tan vius i la idea que m'ha semblat simpatica.
salut
Doncs a mi les dues fotos m'han agradat força. La teva m'ha agradat sobretot pels color i el concepte, jejeje, molt bó. La composició pot-ser un pel caótica, però en general es collonuda! Puntet pa la saca.
Pues a mi sí que me han gustado las dos fotos y creo que (sin ajustarse al 100%) cumplen bastante el tema.
La foto del Cristo me gustan por la idea. Seguramente ya hemos visto algo parecido en otros sitios, pero entender esa imagen dentro de este tema lo encuentro original. Además, (sin tenr ni idea) creo que la iluminación no está mal (al menos no tanto como creo entenderle al Lluis).
Pero es que la del Sergi me ha gustado más. Ha sabido encontrar en un hecho cotidiano una desubicación. Parece que no cumple el tema, pero la verdad es que hay gente que necesita tener las cosas agrupadas (en este caso sería gente que tiende todos los sujetadores juntos y los calzoncillos aparte) y encontrars algo así sería superior a sus fuerzas. Enlaza con una manía personal de alguna gente. Además, el colorido me encanta y que la foto esté "llena" y "apelotonada" me sugiere una multitud en donde un individuo está fuera de lugar.
Por otro lado, seré consecuente con mis palabras y valoraré también el hecho de no hacer retoques (o no muchos) a las fotos.
MI PUNTO: PARA EL SERGI.
Aún así, creo que las dos fotos han sido de un nivel alto.
No puc decidir!!! M'agrada la foto. Tambe la d'el Cristo. No crec que pugui dir gaire mes que el que ja esta dit. El que si puc dir es que m'agrada molt el fet de que en els teus primers reptes vas optar pel retoc, en l'anterior per la foto-il·lustracio, i en aquest cas es una foto sense retocs, amb una composicio i amb intencionalitat previa a donar-li al disparador. O sigui que veig un intent de d'arriscar enlloc de fer servir el que anteriorment t'ha donat bon resultat, que es el mateix que m'agrada intentar a mi. Per tant davant d'aquesta comunio d'intencions et mereixeries el vot, pero per altres motius en Cristo tambe, aixi que com que no hi ha empat ara mateix deixare les coses com estan, no sense felicitar-te perque realment es cert que m'ha agradat...
Felicitats Espín!
De fet no és normal fer-ho però haig de donar les gràcies per haver-me reptat, feia molt de temps que no aconseguia una imatge, salvant algun petit fallo millorable, de la què em pogués sentir i em fes sentir tan ple de joia.
No pel tema en si, sinó pel fet de la conjunció d'astres ( no m'ho crec ni jo) i la harmonia mental sofisticadament alleugerida per un fort vent de ponent de força desconeguda que han fet tot plegat que la meva intranquil.la tranquil.litat s'hagi vist entervolada per una forquilla que m'ha punxat en lo més fons de la meva sensibilitat fotoullmental i m'ha fet parir una imatge, després de mesos de sequera, de característiques semblants.
Crec pensar sinó penso que la forquilla és sinònim de bons aliments doncs amb ella punxo les verdures.
Ha anat justet, jeje.
BstiaHulkaniana, m'alegro que estiguis content de la teva foto, si jo no hagués sigut participant segurament t'hauria votat a tu: la teva imatge no em suggereix a algú desubicat sinó a com es sent algú desubicat (tort i desinflat, però sense poder fugir de la situació).
Vamos, que per mi has arribat una mica més enllà que jo, que he volgut fer una mica la gracia de un home desubicat entre un grupet de xicotes.
Gracies a tots pels vots!
Aviat el nou repte i reptat.
La teva sensibilitat raja els astres i hauré de donar llavors la raó a una professora de primer curs de fotografia, "de cullo nombre no me puedo acordar"...calla si!Eva, i deia que en cada imatge hi ha una mica del fotògraf. Coi de profes! No s'equivoquen mai, no?
Volem nou repte! Volem nou repte!
Publicar un comentario