Diorama

sábado, 8 de octubre de 2011


9 comentarios:

somos bipedos dijo...

Molt bona llum i contrastos. Per a mi guanyes en la tècnica (el punt li he donat a n'Arnau).

Damián Costa dijo...

PUNT!

Para no llegar tarde y ya que tengo hora un momento, entro para votar y comentar.

Me ha costado mucho decidirme: entiendo mucho más el concepto del Arnau en el tema, pero también lo encuentro más usado, menos original.

Me ha gustado el juego de los diferentes niveles de profundidad de campo entre los dedos y las caras del cubo, y que no hayas usado un B&N y puedan apreciarse los tonos marrones de los dedicos.

Anónimo dijo...

molt bona participació, però haig de dir que no acabo de veure que la teva imatge es pugui considerar un diorama. Potser si, però no ho veig.
En canvi, visualment és molt atractiva. Tot i que en contra del que diu en Damià, en la meva opinió un contrallum total (B/N), sense detall de la mà, pura silueta retallada, hagues guanyat en força visual.
M'agraden molt els cubs de vidre amb figures a dintre (normalment crec que les fan amb làser)i la bici es un altre element de l'
univers cristonià.
No estic massa segur del format vertical, què en penseu?

Xesca dijo...

M'agrada, m'encanta, la trobo preciosa i perfecte, amb molt bona llum, sense lluentons malgrat ser un vidre/metacril·lat...
La pega és que jo tampoc hi trobo el concepte diorama, que era el tema del Repte.

Pel que fa al format (i només veure-la, vull dir sense haver-ne llegit els comentaris abans), he imaginat com seria quadrada, i m'ha agradat. No és una crítica sinó una conseqüència al comentari d'en Lluis.

Molt bona imatge!

Potser que aquesta també quedaria bé a la cuina, no? XDDD

en Sergi dijo...

Tens el meu punt!
Demà poso un extens comentari com es mereixen les dues aportacions.
Però per anar fent boca diré que clarament s'ajusta al repte diorama, segurament no és tant literal com la de l'Arnau, però no per això no deixa de poder-se considerar com a tal.
De fet a mi no em van les coses mases literals o obvies, supos que per això m'ha agradat la teva interpretació del repte.

Marçal dijo...

Encara no se ben be per que no he votat aquesta ja que la trobo una foto d'aquelles que enamoren a primer cop d'ull i que l'idili segueix amb el temps. El format, l'eleccio inevitable del blanc i negre i la aparent senzillesa de la composicio, la fan una foto especial.
Felicitats!
Perdoneu pels accents...

Sergio dijo...

Realment espectacular la teva foto. Bonissima il·luminació i composiió. Tot i així no hi ha pany, l'Arnau a fet un Diorama molt xulo i he picat com un nen petit!

cmntez@gmail.com dijo...

Vaig buscar al diccionari.cat la definició de diorama per tenir un major ventall de possibilitats a l'hora de representar-ho i la primera referència parlava sobre motiu sobre sobre material transparent, bla, bla. Vaig intentar representar-ho amb paraules clau, llum, transparent, motiu, etc. La mà és un punt de referència, informació, per tenir present el tamany de l'objecte.
Gràcies pels vots.

Xesca dijo...

No deixa de ser curiosa i sorprenent la diferència entre les definicions donades per el diccionari.cat, la RAE i la wiki, al respecte del mot "Diorama"...

Jo sempre havia entès per "diorama", els pessebres que s'exposen per nadal a l'església de Betlèm (a La Rambla de Barcelona), o els quadrets que hi ha a l'habitació infantil d'El Bosc de les Fades (també a Les Rambles).