Repte CLXXXIV: "Il·lusions abandonades"

jueves, 3 de marzo de 2011

24 comentarios:

Sergio dijo...

Dijous i ja hi son les fotos!

Craaacks!!!!

Xesca dijo...

Na Sònia que té pressa... ;)
XDDD

Lluis-T dijo...

per aqui també...wow les noies definitivament esteu donant una lliçó!

Xesca dijo...

Je je... :)

Marc Arisa dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Marc Arisa dijo...

Si que heu donat una lliçó de puntualitat.
Vinga comencem a votar.

M'ha agradat molt la teva representació i aquest punt de nostàlgia que provoca el os de peluix al terra, però pel meu gust li falta més deixadesa, es a dir, l'os i la caseta més fets pols, trencats i bruts pel passa del temps, i/o que la foto fos antiga, crec que li hagués donat un toc mol mes de "abandonades" com diu el títol del repte.

M'ha costat decidir-me, xo finalment.

PUNT!!!

Sergio dijo...

Puc fer una lectura més enllà de uns ninots abandonats o unes joguines que no es fan servir.
La casa de plàstic em funciona com a simbol, i la porta oberta, l'interior desordenat i els ninots tirats, un a la porta i un a l'interior tenen una historia en si mateixos.

Llum ben trobada, poder trobo els color una mica apagats o faltos de contrast.

Però, la Sonia s'ha lluit!

No point!

Gerard dijo...

M'agrada la sensació desoladora que has aconseguit.
La llum que arriba enmascarada a través d'una finestra afegeix dramatisme a la imatge, representant molt bé aquesta sensació d'abandó quasi apocalíptic.
Punt.

Lluis-T dijo...

comentaré al estil Ramon:
A favor: il.luminació, mig atenuada, com alguna cosa que s'esvaeix (la infància), el recurs de la csa de jocs i les joguines i la porta mig oberta.
En contra: dispersió, les joguines no tenen prou protagonisme, aquesta mena de fustes a la esquerra que em molesten molt a la vista (entenc que es part de la idea d'abandonament, però encara així.

BON REPTE!

Marçal dijo...

Estic molt d'acord amb el Gerard. Has aconseguit una llum que és molt adient per donar suport a la idea d'una cosa abandonada.

M'ha estat difícil de decidir-me. Aquesta vegada no hi ha hagut punt, però les dues heu fet un gran repte.

Grey dijo...

Punt express i comento despres...

Syl_Miranda dijo...

Avui dono temps per fer una votació, aquesta foto m'agrada la sensació de nostàlgia, encara que no fos en blanc i negre, igualment amb la llum del sol està bona.

punt

El Costillero dijo...

Punt!

Damián Costa dijo...

Punt. DEsprés comento.

Sergio dijo...

Qui ha guanyat? Nou repte?

Xesca dijo...

Ostres, ara ho estava mirant.
Hi ha una persona que ha votat que no sé qui és...

Xesca dijo...

SOS!

Per si he de reptar jo: Algun voluntari que li vingui de gust?

Lluis-T dijo...

si no vaig errat guanya la Xesca per 5 a 3 (el vot d'en Damià està fora de termini)

Xesca dijo...

El d'El Costillero també esta fora de temps, i na Syl Miranda no sé qui és...

Lluis-T dijo...

vols dir la Syl_Miranda suposo. Es una noia que es va presentar fa un parell de reptes i que segueix aquest repte. el vot és vàlid. potser vol ser reptada??

Xesca dijo...

Ai, sí, perdó.
Va comentar al "Sense sortida".

Bé, doncs, la repto a ella.

Gràcies! :)

Lluis-T dijo...

val. com que no sabem si es pasarà a mirar-ho o si voldrà participar si et sembla deixem fins demà (avui) a la nit perque ens ho confirmi.

Xesca dijo...

D'acord, em sembla perfecte.
Gràcies

PS - Si algú vol restar a la recàmera que piuli, si us plau :)

Xesca dijo...

Perdoneu però fins avui m'ha estat impossible trobar una estoneta per a comentar.

Us he de dir que això és un escenari real i que l'únic "atrezzo" és l'ós de pelutx.

Hi sortien altres elements "abandonats" a la dreta de l'imatge però no em convencia el seu posicionament "no armònic", per això finalment em vaig decidir per el format vertical.

La història que s'amaga darrera la foto és que als meus veins els van desnonar fa cosa d'1 any i no es van poder endur massa res, ni tampoc la caseta de jocs de la nena (on si passava hores).

Em fa molta pena veure com es va degradant tot i em pregunto per a que tanta pressa a fer-los fora si encara no l'han tornat a llogar. Però bé. Això ja son figues d'un altre paner.

La llum groguenca de la tarda li dona un to que a mi m'agrada força.
Vaig provar a fer-li un tractament tipus Agfa anys 70, però vaig pensar que si eren "il·lusions abandonades" a l'actualitat, no tenia cap sentit donar-li a l'imatge un toc antic. O en tot cas, de donar-li un toc antic, els elements havien d'estar en situació de "no abandó".
Bé, no sé si m'he explicat massa...

Gràcies a tots per els vostres comentaris i per els vots.