quan bufa el vent

domingo, 12 de diciembre de 2010


4 comentarios:

Damián Costa dijo...

Hi ha alguna cosa estranya a la foto que no sé què és, però... PUNT.

És veritat: tinc una sensació estranya amb la foto, però no puc deixar de mirar-la. No sè si és l'encuadrament quadrat, o aquesta foscor trencada només pels taronges; però ni ha alguna cosa estranya.

El punt és pel risc d'aquest foto estranya.

Gerard dijo...

Molt bona imatge, la composició centrada i el color fa que respiri pau i un cert aire meditatiu. Trobo més relació però amb el tema a la fotografia d'en Marc i m'ha pesat més en aquesta ocasió.

Marçal dijo...

Em costa trobar-li la relació al tema, a no ser que es tracti del contrari del què seria el vent: la calma ambiental total.

És més atrevida però de totes maneres, ventsurfejar al mar amb aquest fred també és atrevit!

Damián Costa dijo...

Corregeix-me Lluis, però has fet l'acció de bufa vidre, no?