Repte CLVII - Radical (en substitució)

lunes, 23 de agosto de 2010


(Substituïnt la Xesca)

5 comentarios:

Marc Arisa dijo...

Bueno, he de dir que no hem convenç cap de les dues, i com que nose quina triar, he decidit decantar-me cap a la sensació de "a primera vista", es a dir, jo les miro i de les 2, la que hem ve al cap la paraula radical es la teva Damià.

Així que PUNT!!!

PD: aixó de les substitucions no hauria de succeir però ho trobo molt bé, ho hauriem de fer sempre que l'altre reptat no dongui senyals de vida. ja que fot molt quan et passa.

Marçal dijo...

Estic amb el Markitus, cap de les dues em captiva massa però al contrari d'ell, li dono el punt el Sergi per la currada de buscar el lloc i el material i esperar a una hora maca per a la llum.

De totes maneres, gràcies Damià per l'oferiment de substitució i per la proposta que certament, respira un punt de radical.

Grey dijo...

El hecho de tener que participar sin tiempo sustituyendo a dejado la imagen más vacía de concepto y reducida a un efecto visual. A lo mejor, en la misma línea y con el mismo tiempo, la opción de usar tu capacidad interpretativa para mostrar un momento con un cambio radical me hubiese pegado más. De todos modos felicidades por la rapidez de reflejos y presentar una opción más que digna, con un punto incluido.

Xesca dijo...

Aaarggg!
Sniffff!!!
Sorry, sorry, sorry!

Sergi, perdona'm (si és que pots). Jo no t'abandonaria mai. És només que ja havia tornat i no tenia pas previst tornar a marxar però de vagades la vida té coses curioses i... Zas! Per una vegada que faig campana...

En fi. Perdó a tots i moltes gràcies Damià per la teva reflexologia.
Procuraré que no torni a succeïr.

PD - Ara sí que ja no marxo més.

Xesca dijo...

Bé, després d'haver hagut de cobrir la meva baixa a darrera hora i depressa i corrent, potser no queda seriós que al damunt et "critiqui" la teva obra però, per a que vegis que no sóc pilota, faré encara que sigui un comentari.

Independentment del resultat tècnic de la teva imatge, que en realitat és força radical, trobo que la d'en Sergi es cenyeix visualment molt més a la descripció concreta del repte.

Moltes gràcies de nou Damià!