Bon dia... Ahir al matí en veure que la Xesca no havia penjat res vaig pensar que potser durant el dia ho faria. Veig que no i és una llàstima. Entenc perfectament el sentiment del Sergi.
També entenc que són dies de mitges vacances i tal, però en els temps que córren, trobar una wifi o un punt de conexió per deixar unes ratlles és ben fàcil.
No podem perdre pistonada i deixar morir aquesta activitat tant interessant per tots nosaltres. Tant quan en sóm protagonistes com quan en sóm espectadors.
Ja ho dic al post del Damià, no m'acaba de transmetre molta radicalitat tot i que els elements per fer-ho crec que hi són. Et dono el punt per la novetat en localització i el look final de la foto, que són atractius.
Sergi, perdona'm (si és que pots). Jo no t'abandonaria mai. És només que ja havia tornat i no tenia pas previst tornar a marxar però de vagades la vida té coses curioses i... Zas! Per una vegada que faig campana...
En fi. Perdó a tots i moltes gràcies Damià per la teva reflexologia. Procuraré que no torni a succeïr.
No sé com està el tema però punt. M'has donat a al fibra sensible. El personatge amb l'eina representa molt bé al radical, segons descripció. I a la foto de la samarreta "mort d'un soldat republicà" de Capa. El poble amb la seves eines encoratjant la terra per menjar i aixecant-les per lluitar. Bona escena i bona idea. Apa, quina trempera!
Segons el que vaig comentar, sí, els punts passats el migdia són nuls, però evidentment no donaria lloc a un canvi de resultat (el guanyador eés en Sergi) i sempre s'agraeixen. O sigui, que posseu els punts que vulgueu, però millor comentar.
Enhorabona, Sergi. Has guanyat.
Per mla meva part dir que al principi em va costar veure la radicalitat en la teva foto, però, mirant mirant, vaig arribar a la mateixa conclusió que en Grey: estaves cavant la teva pròpia tomba.
Malgrat aixó, hi havia una cosa que no em quadrava i era, precisament, la temàtica de la samarreta, que no és (crec, i que em corregeixin la gent més llesta que jo) el suicidi com una forma de radicalitat, sino la brutalitat de les guerres. I aixó em feia pensar que m'equivocava.
Bé, no tornaré a demanar disculpes per a no fer-me pesada, però de veritat que sento molt la que he liat sense saber-ho.
Ara que ja he sopat i estic més tranquil·la, passo a comentar.
Jo sí que m'havia adonat de que l'home estava "arrelat" a la terra que trepitja, ajustant-se a la definició de "Radical" que en Sergi havia posat per a concretar el tipus de "radicalitat" a la que es referia.
Però la meva interpretació de la pala havia estat una altra. Per a mi el "radical", com a tal, esgrimia la pala com a instrument per a desempallegar-se de la terra que el reté.
El meu punt hagués set per a tu... o no, perquè en teoria jo no hagués pogut votar...
Xesca, estàs perdonada! No has sigut tant greu, sobretot gràcies a en Damià!
Ningú ha entés la meva foto. O sigui que no ho he fet gaire bé ;)
Volia representar una tornada a la terra, a la natura, d'una manera radical: Plantant-me al camp per fer-hi arrels.
Suposo que es un sentiment personal que m'està voltant pel cap últimament i he cregut que sería fàcil d'entendre, també haig de dir que hem va faltar temps per fer la foto millor, o sigui que no tinc excusa!
És a dir que s'estava "plantant" en lloc dintentar sortir corrent...
No sé si hagués ajudat que la pala no fos a les seves mans sinó tirada por ahí.
Tampoc penso que no ho hagis fet massa bé sinó que les interpretacions poden ser moltes, i l'imaginació i la percepció de cada un és ilimitada.
Aquest sentiment del que parles crec que és compartit per a molts, i més darrerament. Si tots els que el sentim ens posessim mans a l'obra potser s'acabaria el problema de la despoblació rural ;)
21 comentarios:
Hem sento abandonat...;)
Bon dia...
Ahir al matí en veure que la Xesca no havia penjat res vaig pensar que potser durant el dia ho faria. Veig que no i és una llàstima. Entenc perfectament el sentiment del Sergi.
També entenc que són dies de mitges vacances i tal, però en els temps que córren, trobar una wifi o un punt de conexió per deixar unes ratlles és ben fàcil.
No podem perdre pistonada i deixar morir aquesta activitat tant interessant per tots nosaltres. Tant quan en sóm protagonistes com quan en sóm espectadors.
Vinga gent!!! a reflotar el repte!
Si la Xesca no penja res a migdia, em postulo per competir.
Penjaré alguna cosa i ampliem fins a demà a mig dia les votacions.
Us sembla bé?
PD: tinc 30 min. per pensar...
Ok Damià, gracies.
Jojojo, al final una mica més i passem de 1 fotu a 3, XDDDDD
No hi ha pany!!!!
No se si esta vez me adelanto pero... PUNTO! y me voy de vacaciones, hasta pronto chicos!
S.
PD. No acabo de ver claramente el tema ni en una ni en otra foto pero esta tiene una luz maravillosa, muy bien Sergio!
Ja ho dic al post del Damià, no m'acaba de transmetre molta radicalitat tot i que els elements per fer-ho crec que hi són. Et dono el punt per la novetat en localització i el look final de la foto, que són atractius.
Salut a tots i que no torni a coixejar el repte!
Punt
2 punts m'han fet decidir-me.
1- El fet que la radicalitat en aquesta foto sembla més al concepte que no a la part visual.
2- Penso que et mereixes un repte en condicions.
La pregunta es: ¿Estás cavando tu propia tumba?
Punt i sobretot, més sort en propers reptes...
Y sí, la llum xula i la idea, si no vaig errat, original.
potser caldría un xic d'acció perque s'entegués de manera més clara.
Aaarggg!
Sniffff!!!
Sorry, sorry, sorry!
Sergi, perdona'm (si és que pots). Jo no t'abandonaria mai. És només que ja havia tornat i no tenia pas previst tornar a marxar però de vagades la vida té coses curioses i... Zas! Per una vegada que faig campana...
En fi. Perdó a tots i moltes gràcies Damià per la teva reflexologia.
Procuraré que no torni a succeïr.
PD - Ara sí que ja no marxo més.
No sé com està el tema però punt. M'has donat a al fibra sensible. El personatge amb l'eina representa molt bé al radical, segons descripció. I a la foto de la samarreta "mort d'un soldat republicà" de Capa. El poble amb la seves eines encoratjant la terra per menjar i aixecant-les per lluitar. Bona escena i bona idea. Apa, quina trempera!
M'he deixat endur per pensaments dolents, en part. El paio està enterrat com un enciam. Ah! mita'l tu!
Punt, fora de temps?
Segons el que vaig comentar, sí, els punts passats el migdia són nuls, però evidentment no donaria lloc a un canvi de resultat (el guanyador eés en Sergi) i sempre s'agraeixen. O sigui, que posseu els punts que vulgueu, però millor comentar.
Enhorabona, Sergi. Has guanyat.
Per mla meva part dir que al principi em va costar veure la radicalitat en la teva foto, però, mirant mirant, vaig arribar a la mateixa conclusió que en Grey: estaves cavant la teva pròpia tomba.
Malgrat aixó, hi havia una cosa que no em quadrava i era, precisament, la temàtica de la samarreta, que no és (crec, i que em corregeixin la gent més llesta que jo) el suicidi com una forma de radicalitat, sino la brutalitat de les guerres. I aixó em feia pensar que m'equivocava.
Bé, és el teu torn de repte.
Bé, no tornaré a demanar disculpes per a no fer-me pesada, però de veritat que sento molt la que he liat sense saber-ho.
Ara que ja he sopat i estic més tranquil·la, passo a comentar.
Jo sí que m'havia adonat de que l'home estava "arrelat" a la terra que trepitja, ajustant-se a la definició de "Radical" que en Sergi havia posat per a concretar el tipus de "radicalitat" a la que es referia.
Però la meva interpretació de la pala havia estat una altra. Per a mi el "radical", com a tal, esgrimia la pala com a instrument per a desempallegar-se de la terra que el reté.
El meu punt hagués set per a tu... o no, perquè en teoria jo no hagués pogut votar...
Gràcies!
Xesca, estàs perdonada! No has sigut tant greu, sobretot gràcies a en Damià!
Ningú ha entés la meva foto. O sigui que no ho he fet gaire bé ;)
Volia representar una tornada a la terra, a la natura, d'una manera radical: Plantant-me al camp per fer-hi arrels.
Suposo que es un sentiment personal que m'està voltant pel cap últimament i he cregut que sería fàcil d'entendre, també haig de dir que hem va faltar temps per fer la foto millor, o sigui que no tinc excusa!
Força al Repte!
És a dir que s'estava "plantant" en lloc dintentar sortir corrent...
No sé si hagués ajudat que la pala no fos a les seves mans sinó tirada por ahí.
Tampoc penso que no ho hagis fet massa bé sinó que les interpretacions poden ser moltes, i l'imaginació i la percepció de cada un és ilimitada.
Aquest sentiment del que parles crec que és compartit per a molts, i més darrerament.
Si tots els que el sentim ens posessim mans a l'obra potser s'acabaria el problema de la despoblació rural ;)
I la samarreta de Capa? No havies d'haver-ho reconegut, fins un altre pensaments dolents, no hi ha cabuda!
Molt bona la foto i la idea, està clar que ets "perteneciente a la raiz" jojojo
Punt!! (-Estàs fora de temps imbécil! - Que va!!)
Publicar un comentario