Veig que tots dos heu estat molt classics. En el teu cas has tirat per allò del somriure emotiu: "Ooooooh, que mono el nen!!!". Cap de les dues opcions em convenç.
Jo hagués agrait un punt de vista més indirecte, no vull veure el somriure, vull veure QUÉ em fa somriure, que es el que realment m'importa, el que provoca l'emoció.
De la teva imatge però, m'agrada la textura aconseguida amb el blanc i negre, la llum (i està clar en el meu cas, la foscor) i l'enfoc a mitja distancia. El fet que el nin tingui els ullets tancats també m'ajuda, li dona un toc més espontani al moment, un "no posado". Per això estreno el teu casillero i t'endús el punt.
Com ja he comentat a la foto de la Xènia: Gràcies Lluis per "cobrir-me" a corre cuita.
Molt bonica la teva imatge, tan tendre com espontània, però em passa una mica com a en Sergio: La de la Xènia m'ha fet somriure (en canvi la teva m'ha estobat. Que monu el nen!!!)
Esta semana no puedo valorar como otras semanas ya que ninguna de las dos fotos me convence pero como quiero puntuar, puntuaré esta foto y me explicaré.
Cuando hago un retrato de alguien que quiero que salga alegre en la foto, lo último que pido es que sonría. La gente asocia la sonrisa al arquamiento de los labios y no a un estado anímico. Os suena eso de "los ojos son el espejo del alma"? exácto! lo que ha de sonreir en un retrato es la mirada, sin esa mirada alegre, el personaje no nos transmitirá esa alegria.
Según esto que digo, me estoy contradiciendo ya que este simpático niño tiene los ojos cerrados, es cierto, pero si os fijais un rato, vereis como esos ojos tambien sonríen.
M'agrada la imatge però em molesta el fet que tingui els ulls tancats, hagués preferit la imatge mig segon abans. Et felicito per la naturalitat de la imatge però m'he decidit per la de la Xenia.
Jo també, com algú ja ha dit, esperava alguna cosa més. La teva foto la trobo de moment dolç on efectivament el somriure hi té un paper important però em falta una mica més d'elaboració en el conjunt de la foto.
7 comentarios:
Veig que tots dos heu estat molt classics. En el teu cas has tirat per allò del somriure emotiu: "Ooooooh, que mono el nen!!!".
Cap de les dues opcions em convenç.
Jo hagués agrait un punt de vista més indirecte, no vull veure el somriure, vull veure QUÉ em fa somriure, que es el que realment m'importa, el que provoca l'emoció.
De la teva imatge però, m'agrada la textura aconseguida amb el blanc i negre, la llum (i està clar en el meu cas, la foscor) i l'enfoc a mitja distancia. El fet que el nin tingui els ullets tancats també m'ajuda, li dona un toc més espontani al moment, un "no posado".
Per això estreno el teu casillero i t'endús el punt.
Molt dificil escollir...
M'agrada molt la expressió del nen i l'espontaneïtat de la foto, he estat a punt de donar-te el punt per això, m'agraden les fotos in situ.
Però la Xenia m'ha donat una versió més divertida del repte, fent-me somriure quan he vist la seva foto.
No hi ha pany!
Com ja he comentat a la foto de la Xènia: Gràcies Lluis per "cobrir-me" a corre cuita.
Molt bonica la teva imatge, tan tendre com espontània, però em passa una mica com a en Sergio: La de la Xènia m'ha fet somriure (en canvi la teva m'ha estobat. Que monu el nen!!!)
Esta semana no puedo valorar como otras semanas ya que ninguna de las dos fotos me convence pero como quiero puntuar, puntuaré esta foto y me explicaré.
Cuando hago un retrato de alguien que quiero que salga alegre en la foto, lo último que pido es que sonría. La gente asocia la sonrisa al arquamiento de los labios y no a un estado anímico. Os suena eso de "los ojos son el espejo del alma"? exácto! lo que ha de sonreir en un retrato es la mirada, sin esa mirada alegre, el personaje no nos transmitirá esa alegria.
Según esto que digo, me estoy contradiciendo ya que este simpático niño tiene los ojos cerrados, es cierto, pero si os fijais un rato, vereis como esos ojos tambien sonríen.
Punto!
M'agrada la imatge però em molesta el fet que tingui els ulls tancats, hagués preferit la imatge mig segon abans.
Et felicito per la naturalitat de la imatge però m'he decidit per la de la Xenia.
Jo també, com algú ja ha dit, esperava alguna cosa més. La teva foto la trobo de moment dolç on efectivament el somriure hi té un paper important però em falta una mica més d'elaboració en el conjunt de la foto.
PUNT!!! Estic totalment dacord amb en Grey, a mi tampoc em convenç cap de les dues opcions, també opto per el punt de vista més indirecte.
Però tot i així la teva m'agradat mes ja que veig el somriure clar i penso que un nen rient també et fa treure un petit somriure.
PUNT!!
Publicar un comentario