Repte CLII - "Retrat de familia"
sábado, 17 de julio de 2010Publicado por Damián Costa en 11:15
Etiquetas: Damián Costa
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por Damián Costa en 11:15
Etiquetas: Damián Costa
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
9 comentarios:
Segurament a primera ullada sembla una foto senzilla però l'estil, l'encuadrament, la disposició dels elements i el tractament final, la fan, des del meu punt de vista, especial.
Al veure-la, li he trobat un aire a Gabriel Cualladó que m'ha captivat. La separació dels individuus li donen una hiperformalitat conyona que sempres és d'agraïr.
Només tinc el dubte amb el tallat de les mans als extrems de la foto...
De totes maneres, punt per tu
La idea m'agrada però la Xesca ens a delectat amb una foto d'humor freak, que personalment m'ha captivat.
Pel meu gust a la teva foto li falta contrast i no acabo d'entendre pq els i talles les mans amb l'enquadrament...
No hi ha pany!!
Punt. M'agrada l'aire retro que has aconseguit, la manca de contrast en aquest cas crec que ajuda i la sensació d'inmobilitat que tenien les fotos antigues també crec que està força aconseguida.
A més l'enfoc humorístic, la familia ben emprenyada, amb seient de separació inclós també ho crec molt encertat.
Punto. Ma parece mejor esta idea que la de Xesca.
punt per tu, pensava escriure una mica del que m'ha passat pel cap, però crec que el millor serà que siguis tu qui ens expliquis que buscaves amb la foto, estem davant la el retrat d'algú absent? estem davant una foto que vols explicar la individualitat de l'ésser fins i tot en un nucli familiar? Potser cap de les dues coses?
Punt!
M'agrada molt la foto, composició, l'aclariment del negre, blanc i negre, expressió i posició dels personatges (excepte el tall de mans)...
Estic amb el Sergi, explica'ns la teva versió perquè crec que les interpretacions poden ser moltes (i per això mateix m'agrada).
Felicitats Damià!
Jo també hi veig allò que comenta en Sergi al respecte de l'individualitat, en plan "juntos pero no revueltos". Familia sí, però cada un al seu lloc.
Ja ens explicaràs, ok?
Me ha gustado mucho el enfoque que le has dado al tema. Te has salido sin salirte. En lo visual me ha gustado mas la otra, pero, muy bien aprovechadas las armas de los que no nos dedicamos a esto. Felicidades!!!
Perdonad el retraso en este comentario.
No conocía a Gabriel Cualladó pero, desde que Marçal lo nombró, he investigado y he estado mirando fotillos suyas (gracias por la info).
La verdad es que la idea del vacío central no se debe a nada en concreto, sino a la intención de que se viera que allí pasaba algo. Lo que fuera lo pondría cada uno: un hijo muerto, un amor que se acaba, una pelea prefotográfica,...
La idea fue una mezcla de tontería personal y de miedo infantil: el Murcia (supongo que en otros sitio de España también, pero yo conozco los casos de mi familia) tenían en las casas, en un lugar preferente del comedor, fotos de familias que a mí (niño influenciable) me daban bastante miedito. Sentados en viejos sofas o de pie frente a un falso fondo, del matrimonio o de la familia al completo, siempre serios e, invariablemente, en blanco y negro. Fotos muy viejas.
El tema del recorte de las manos fue una cuestión técnica: con el tralado no encontraba la cámara y cogí la vieja digital que, cogiendo toda la distancia que podía, no me permitía coger por completo ambas manos. Así que decidí sacrificar las dos para darle más coherencia.
Gracias por los comentarios.
Publicar un comentario