Bonica seqüència. Un final tràgic pel personatge. Tot i què haig de dir que sempre que parlem de finals al repte acabem tots o alguns morts, suïcidis a "saco"..., em de ser un xic més vius a partir d'ara, nois i noia. Punt.
Doncs poc puc dir de la seqüència plantejada, ella sola s'explica de forma planera. (o això em sembla) No hi ha un final, hi ha molts finals, finals quotidians, on l'etern retorn ens fa reviure dia a dia. M'ha agradat molt l'aire que dona els elements escollits, de fet en la primera lectura em va transportar a les seqüències creades pel gran Duane Michals, on emparat en un marc de normalitat absoluta, plantejava grans històries en poques imatges. Realment m'ha agradat molt, potser és un dels reptes que més m'ha costat prendre una decisió.
A mi també m'ha vingut ràpidament la imatge d'una seqüència de Duane Michals. M'agrada l'espai que has creat i sobretot la última vinyeta on l'escriptor torna al seu lloc. Dóna per vàries interpretacions i això li afegeix valor.
Com explico a la foto d'en Sergio R., crec que us heu tirat per la part més pessimista del tema. En la majoria dels casos, un final indica un inici.
El tema de les seqüencies d'imatges no m'acaba de fer el pes, ja que més que a la fotografia hem recorda a la narració gràfica (com bon comiquero que soc). Considero que en foto, com a il·lustració, amb una imatge has de tenir prou per explicar-te, com a molt, pots fer un collage. Si passes d'aquí, comences a fer servir tècniques de narrativa seqüencial, i tampoc les veig molt presents a la mostra que ens fas.
Gracias Gerard. Ha sido todo un reto valga la rebuznancia. Intenté salir como aquí todos dicen de un final dramático, pero bien pensado, la muerte no es el final de los finales? (budismos aparte...). Tu secuencia me resulta muy interesante, sobre todo la última foto, a mí me rompió los esquemas, confieso que no me esperaba ese desenlace, buen reto!
5 comentarios:
Bonica seqüència. Un final tràgic pel personatge. Tot i què haig de dir que sempre que parlem de finals al repte acabem tots o alguns morts, suïcidis a "saco"..., em de ser un xic més vius a partir d'ara, nois i noia. Punt.
Doncs poc puc dir de la seqüència plantejada, ella sola s'explica de forma planera. (o això em sembla)
No hi ha un final, hi ha molts finals, finals quotidians, on l'etern retorn ens fa reviure dia a dia.
M'ha agradat molt l'aire que dona els elements escollits, de fet en la primera lectura em va transportar a les seqüències creades pel gran Duane Michals, on emparat en un marc de normalitat absoluta, plantejava grans històries en poques imatges.
Realment m'ha agradat molt, potser és un dels reptes que més m'ha costat prendre una decisió.
A mi també m'ha vingut ràpidament la imatge d'una seqüència de Duane Michals. M'agrada l'espai que has creat i sobretot la última vinyeta on l'escriptor torna al seu lloc.
Dóna per vàries interpretacions i això li afegeix valor.
Bon repte. Bon punt
Com explico a la foto d'en Sergio R., crec que us heu tirat per la part més pessimista del tema. En la majoria dels casos, un final indica un inici.
El tema de les seqüencies d'imatges no m'acaba de fer el pes, ja que més que a la fotografia hem recorda a la narració gràfica (com bon comiquero que soc). Considero que en foto, com a il·lustració, amb una imatge has de tenir prou per explicar-te, com a molt, pots fer un collage. Si passes d'aquí, comences a fer servir tècniques de narrativa seqüencial, i tampoc les veig molt presents a la mostra que ens fas.
No punt!
Gracias Gerard. Ha sido todo un reto valga la rebuznancia. Intenté salir como aquí todos dicen de un final dramático, pero bien pensado, la muerte no es el final de los finales? (budismos aparte...). Tu secuencia me resulta muy interesante, sobre todo la última foto, a mí me rompió los esquemas, confieso que no me esperaba ese desenlace, buen reto!
Publicar un comentario