146. This is the end

sábado, 5 de junio de 2010

8 comentarios:

en Sergi dijo...

Bé fa uns dies que no comento les fotos, ja sabeu que sóc algo irregular, però miraré de posar una mica per treure temps d'on calgui.
Primer de tot benvingut Sergio R.!
I ara la foto.
Els dos heu optat com bé diu en Cris per un final tràgic, un final de la vida de forma "voluntària". I en les dos es respira d'una forma o una altra la contradicció de tot final, existeix un final? o tot és un etern retorn?
La foto ens la planteges en un format horitzontal, col·locant l'individu sobre la línia aurea dreta, cosa que produeix una imatge d'una lectura més "dura" intentant retenir la mirada en els detalls, tractant-se d'una imatge tan parca d'elements, trobo encertada la posició dels protagonistes. La llum posterior vull pensar que no es tracta d'un element aleatori o purament estètic, sinó que mira de donar un "aire" d'esperança a la foto, tot i el dramatisme d'un moment com el que has plasmat.
Perquè visualment està molt cuidada, per l'estalvi d'elements i per una bona pedicura:
PUNT!

Sergio dijo...

Sempre mola que en Sergi faci els seus super comentaris perquè així pots fer referencia a el que ell diu :).

La foto dona bastant mal rotllo, es realment un final, per a mi l'únic que es definitiu. Tot i així m'esperava un altre cosa de tots dos, ja que normalment un final indica l'inici d'alguna altre cosa, una nova època o el que sigui. No te per que ser un fenomen depressiu.

Tot i això, prefereixo l'execució de la teva foto, més directa i amb una qualitat tècnica (novament) molt professional. Sobre detalls tècnics coincideixo amb en Sergi ;).

PUNT!

Marçal dijo...

M'ha agradat molt la qualitat tècnica que la foto exhala des del primer cop d'ull. Es nota que has estudiat molt la posició d'aquests peus sobre un fons que li agegeix tot el misteri que una imatge com aquesta necessita.
M'agrada però avui m'he aixecat molt vitalista i la cruesa del moment tant final, deprimeix una mica.
En la del Gerard li he trobat alguna possibilitat còmica fins i tot! Com en l'última de l'Allen "Si la cosa funciona" on es tira per la finestra per suicidar-se i justament cau damunt una dona que li frustra l'intent i a més resulta ser la dona de la seva vida!

Marc Arisa dijo...

Benvingut al repte!!!
I gran entrada!!!

Només diré, ja que ho han dit tot, que m'esperava una altre lectura de repte, ja que es bastant comú pensar en la mort com a final, però tot i així...

PUNT!!!

Lluis-T dijo...

Bé, ja que arribo tard no puc votar, però si que es impactant que els dos heu triat la mort com per "this is the end", que es la idea fàcil que ens pot venir a tots al cap quan pensem en el final. La imatge d'en Gerard, però, ens deixa més clarament obert la idea de que tot final es també un inici d'alguna altra cosa o que al final del camí tornem precisament al inici. Em quedo amb la imatge d'en Gerard, que em deixa la sensació de bucle, i perque trobo molt realista aquest salt al buit. Felicitats als dos

Sergio dijo...

Bé doncs, Sergio R., guanyes per 3 a 2.

Et toca reptar!
Tens fins les 12 de la nit per escollir tema i contrincant.

Felicitats!

El Costillero dijo...

Punt!

Tard... però problemes amb el navigueitor no m'han permès fer-ho abans.

Gerard dijo...

Felicitats Sergio!!
magnífica imatge, trobo increïble l'ambientació que has aconseguit amb aquesta llum.
Bon repte i segueix així.