Repte CXXXVIII - "El camí de la vida"
sábado, 10 de abril de 2010Publicado por N'Arnau en 21:44
Etiquetas: Arnau Martínez
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por N'Arnau en 21:44
Etiquetas: Arnau Martínez
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
12 comentarios:
errr... ara entenc perquè ningú ha votat fins ara, jajaja, ningú vol atrevir-se a interpretar primer la teva imatge.. va tirarem pel rollo cinematogràfic....i fantàstic: the cube? resident evil?
salvar els obstacles que ens portaran a sortir amb vida de les trampes, a veure la llum que s'intueix en el marge esquerra? ho sento, no arribo a +.....
Espero el teu comentari per sortir de dubtes.
umm... visualment l'atenciò s'em va cap a aquest fil trencat...vols dir que la nostra vida penja d'un fil?
la tècnica és... joder,
se me ha velao el carrete!
Mira que se me havia ocurrio... Papel fotográfico o carrete velado, un cuter y una regla...
Pero que algunas líneas sean más pronunciadas que otras, me intriga...
Interpretar aquesta foto per a mi, és com qui comença a caminar damunt el funambul i com més avança, més veu que està perdent l'equilibri.
És temptadora però em perdo massa.
Ep!! He estat practicant una mica i ja tinc l'equilibri!
Arnau, m'agrada aquest més enllà de la teva foto.
punt
i si estirem més la pelicula, que trobarem?
Waaau!! Brutal, però m'està costant decidir-me, ja que necessitaria una explicació definida de que significa.
Puc treure varies hipòtesis, però m'arriscaré: crec que vols dir, (La vida es blanc i negre amb les seves variants a escala de grisos, i que la vida pot portar-te per molts camins, i en totes les direccions, un camí que de vegades es trenca i crea un barranc al buit) La vida es un camí que tu decideixes per on va, però comte que es fràgil.
M'encanta que defineixis la vida amb aquestes línies, de diferents gruixos i que et donen una sensació de delicadesa i a la vegada caos.
Definitivament PUNT!!!!
Veig un sac d'òsties representat de forma gràfica, una princesa nua i un gos amb paparras. La unió entre la realitat i el que desitgem, entre aquestes arriba l'home del mall i comença a fotre canya. Algo semblant a lo que viu el Madrid. Cada cop costa més de trobar arxivadors per negatius, oi? Quanta raó.
Punt
Punt!
M'agrada molt el sentit de la teva imatge. Jo hi veig els camins que dibuixem durant la vida, amunt i avall, a dreta i esquerra, fins que un dia, quan menys t'ho esperes, s'acaba, i el darrer camí queda estroncat.
També m'ha agradat molt que hagi estat complicat decidir-se per a quina votar :)
Si descomptem els vots rebuts fora de plaç el guanyador ets tu, així que... Felicitats!
Un repte molt especial, sense dubte.
Salutacions colegues!
Primer enhorabona Xesca pel REPTE proposat,trobo que ens ha quedat d'allò més bonic...
I tot i que no sóc partidari de desvetllar del tot el quid de la qüestió us comentaré quelcom...
Com a punt de partida i "el camí de la vida" proposat se'm van presentar totes aquelles connotacions del tipus la vida i la mort,la fortuna i la desgracia...el Destí.I molt de resquitlló recordo histories de caire mitològic i nòrdic on una espècie de moira (em sembla que eren tres) controlen un teler on teixeixen el "Destí" de tot
quisqui.I alehop...
Per generar aquest concepte primer feia falta un context fora dels limits terretres o de fronteres divines,passar de manera abundant mogollón de fil sostingut tot ell de manera gràcil i intencionada i per acabar generar un focus d'atenció que generés un mínim d'exercici de concentració en l'observador.I tot això emulsionat amb el PS utilitzat en forma de picadora Moulinex(realment me n'ha adonat de les meves carències d'ús amb aquest peazo progrmilla).
Tot i això s'ha de dir que si haig de triar entre la meva idea primogènita i les vostres cavil·lacions sense cap mena de dubte trio el pensament del col·lectiu,tot ell molt més enriquidor i fascinant que el meu propi.
Gracies pels comentaris.
Salut i fins aviat.
Publicar un comentario