Repte CXXXVIII - "El camí de la vida"
sábado, 10 de abril de 2010
Publicado por Xesca en 1:23
Etiquetas: Xesca Cardona
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por Xesca en 1:23
Etiquetas: Xesca Cardona
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
11 comentarios:
huy, quin silenci...esgotarem tots els terminis per votar?
Bé,obrirem tanda, punt per tú Xesca.
A veure, com a idea es potser un pel obvia, pero i què? funciona correctament, un camí, els avis que arribarem a ser, una linea... Ben aconseguida la sensació d'allunyar-se, doncs la lectura del carril et porta als avis. I bon contrast, a més d'un bon efecte aconseguit amb la difuminació dels costats i aquest marc negre que sempre em posa molt. En contra tinc que dir que una lectura més en diagonal li hagues fet guanyar interès, penso.
Bon repte!
Me está costando mucho decidirme. A ver si mientras escribo esto, lo consigo.
Felicidades, Xesca. Me gusta mucho tu foto. La paleta de colores y ese desenfoque juega muy bien con los protagonistas, al final de su camino. De la misma forma que el color llamativo de sus ropas juegan bien al contraste con el resto de la foto.
Además, el hecho de no poder ver el final del camino creo que es otro acierto.
Por otro lado la foto del Arnau me parece de las mejores que le he visto en el reto. Según mi interpretación, esas son las líneas de las vidas de diferentes personas cruzándose, evitándose, alejándose,... en el vacío del espacio y el tiempo. Y rompiéndose. Creo que es una buena sintetización de la idea de vida y su recorrido.
Además, la técnica que has usado me ha gustado mucho (haznos una explicación de ella, para los que no tenemos idea de fotografía cuando se acaben las votaciones).
Sigo sin saber qué votar.
punt sense comentari no perquè no els mereixi sinó per falta de temps.
M'agrada que les lectures siguin força planeres quan miro una foto (sempre hi han excepcions) i aquest repte ens planteja dues opcions ben diferenciades quan a lectura. La de la Xesca al límit de lo obvi, i la de l'Arnau al límit de lo abstracte. Per diferents motius em vénen ganes de poder votar a les dues però ara que hi estic pensant més, L'Arnau ens ha convidat a fer una passa pel funambul que ja he comentat i si bé a primera vista he pensat que perdia l'equilibri i em feia tirar enrera, ara agafo confiança i avanço.
Bona foto, ben orquestrada, però tinc ganes d'arribar a l'altre costat.
Bona foto Xesca, però aquest cop no hi ha punt, tot i que m'ha costat, però finalment m'ha captivat la foto de l'Arnau, pq ens obre un ventall de possibilitats.
Tot i així comentaré una miqueta.
M'agrada molt la teva lectura, el Camí de la vida, una carretera cap a la vellesa i de manera discontinua, ja que la vida no es una línia recta (sino, molt ben vist, es una línia discontinua, ja que pots adelantar per els dos costats i canviar el rumb)
M'agrada bastant els colors i el contrast, però compaties amb un monstre.
Estic d'acord que t'hauria ajudat mes si la lectura fos més en diagonal.
Perdoneu: una reunió a últim moment m'ha fet retressar.
El meu punt és per la XESCA i la seva interessant evol·lució.
Malgrat que la de l'Arnau m'agrada moltísim.
punt, difícil decisió, aquí veig un concepte mes clàssic, mes evident, i molt ben realitzat. No necessita un títol per entendre el missatge per mi això es molt important en una foto.
punt
Doncs tinc que dir que comptant els vots que han entrat dintre de termini, em surt guanyador l'Arnau per 3 a 2.
Es una llàstima que es voti tan tard i es perdin tants vots, però hem de respectar les normes per respecte als participants. Tingueu-lo present pel proper repte!
Arnau, a reptar doncs!
Totalment d'acord Lluís.
Com sempre, gràcies pels vostres comentaris i l'explicació de les vostres interpretacions que ajuden a "veure" amb els ulls dels demés i a conèixer què pot arribar (o no) a transmetre la teva creació.
Hi ha una cosa que m'agradaria comentar: Les taques que es veuen com a petjades i que curiosament acaben morint als peus de la dona de la foto, no son afegides. Vull dir que son allà, al mig del carril bici de la Ronda Estrany. Quan vaig fer la foto no me'n vaig adonar. Amb el tractament es van resaltar i vaig pensar que quedaven bé perquè, en aquesta vida hi ha qui deixa empremta i, contrariament, hi ha qui passa sense pena, ni glòria.
Malgrat vaig triar jo el tema, no em va resultar massa fàcil posar-me d'acord amb el meu alter ego sobre com encarar-lo.
El fet de tenir els meus pares d'okupes a casa meva, em va inspirar per utilitzar-los de models. Es van sentir importants, estan encantats amb la foto i... ara els he de regalar una ampliació :)
Una abraçada a tots!
bona! vaig veure les emprentes i em van semblar "afegides". Ben trobat doncs!
Publicar un comentario