Tot i que es una idea molt bona (una escena amb molt de sentiment) i que els elements escollits m'agraden per mostrar-la, el punt de vista i el joc amb la composició final no m'agraden. Un punt de vista més misteriós i/o melancòlic crec que li haurien donat la força necessària per ser guanyador del meu punt.
A tu et tinc l'accent una mica més sentit així que som-hi: No ens acostumes a regalar propostes formals com la que has preparat aquesta setmana. Doncs la superposició d'imatges que planteges no es merament un recurs visual, entenc que es tracta d'una representació del pas del temps una imatge sobre l'altre, un dia que aixafa el que el precedeix (he de confessar que escric aquestes línies sense estar gaire convençut, doncs deixa'm reconèixer que té una punt d'aspecte de: "uy que raro ha quedado el montaje! va ya me gusta así que tiene un punto que le juega a favor…"). Utilitzes colors molt saturats, que juntament amb la llum nocturna molt lateral, genera una imatge dura, si fos un somni, seria d'aquells d'atmòsfera inquietant en que pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Respecte al contingut, crec que es tracta, com bé em vas comentar al moment de reptar, d'un homenatge en tota regla al videoclip: dos personatges que són en el fons el mateix, enfrontats cara a cara, que ens parlen de la pèrdua de la infància o de com el temps ens obliga a deixar enrera petites consciències pròpies, de com un dia podem trobar-nos a faltar a nosaltres mateixos. Però, com bé a comentat l'Espín, li manquen algunes coses, per mi hi ha massa dispersió d'elements, al tractar-se d'una imatge tan metafòrica, potser trobo que l'emplaçament no suma a favor de la imatge (com si ho feia la composició).
Bona idea de fons però em falla una mica el contingut dispers que ja han comentat . La mateixa idea del "columpiu" però més encaixada en la foto sense que hi apareixéssin gaires elements més, i en blanc i negre, li haurien afegit la intensitat que apunta a tenir però que no acaba de cuallar.
Doncs reconec els desmèrits de la fotografia ja esmentats i amb els quals hi coincideixo...Però avui estas de sort en el sentit de que en aquest mateix instant se'm imposa l'emoció a qualsevol altre tipus d'argument fent que el teu "te vi partir" m'afecti de manera més propera i perceptible.Puntillo per tu.
No m'acava de convencer la forma en que has posat les fotos photoshop una assobre de l'altre i tampoc els colors. L'intenció i l'idea si la trobo bona, però per a mi no tant ben resolta com la del Dani.
Res mes a dir. Només, que la idea m'agrada. Peró esperava una altre cosa tant de un com de l'altre, nose pq però em pensava que no agafaríeu el recurs fàcil del títol del repte. Em pensava que li donaríeu la volta a la truita.
6 comentarios:
Tot i que es una idea molt bona (una escena amb molt de sentiment) i que els elements escollits m'agraden per mostrar-la, el punt de vista i el joc amb la composició final no m'agraden.
Un punt de vista més misteriós i/o melancòlic crec que li haurien donat la força necessària per ser guanyador del meu punt.
A tu et tinc l'accent una mica més sentit així que som-hi:
No ens acostumes a regalar propostes formals com la que has preparat aquesta setmana. Doncs la superposició d'imatges que planteges no es merament un recurs visual, entenc que es tracta d'una representació del pas del temps una imatge sobre l'altre, un dia que aixafa el que el precedeix (he de confessar que escric aquestes línies sense estar gaire convençut, doncs deixa'm reconèixer que té una punt d'aspecte de: "uy que raro ha quedado el montaje! va ya me gusta así que tiene un punto que le juega a favor…").
Utilitzes colors molt saturats, que juntament amb la llum nocturna molt lateral, genera una imatge dura, si fos un somni, seria d'aquells d'atmòsfera inquietant en que pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment.
Respecte al contingut, crec que es tracta, com bé em vas comentar al moment de reptar, d'un homenatge en tota regla al videoclip: dos personatges que són en el fons el mateix, enfrontats cara a cara, que ens parlen de la pèrdua de la infància o de com el temps ens obliga a deixar enrera petites consciències pròpies, de com un dia podem trobar-nos a faltar a nosaltres mateixos.
Però, com bé a comentat l'Espín, li manquen algunes coses, per mi hi ha massa dispersió d'elements, al tractar-se d'una imatge tan metafòrica, potser trobo que l'emplaçament no suma a favor de la imatge (com si ho feia la composició).
Bona idea de fons però em falla una mica el contingut dispers que ja han comentat . La mateixa idea del "columpiu" però més encaixada en la foto sense que hi apareixéssin gaires elements més, i en blanc i negre, li haurien afegit la intensitat que apunta a tenir però que no acaba de cuallar.
Doncs reconec els desmèrits de la fotografia ja esmentats i amb els quals hi coincideixo...Però avui estas de sort en el sentit de que en aquest mateix instant se'm imposa l'emoció a qualsevol altre tipus d'argument fent que el teu "te vi partir" m'afecti de manera més propera i perceptible.Puntillo per tu.
No m'acava de convencer la forma en que has posat les fotos photoshop una assobre de l'altre i tampoc els colors. L'intenció i l'idea si la trobo bona, però per a mi no tant ben resolta com la del Dani.
Aquest any no hi ha pany.
Res mes a dir.
Només, que la idea m'agrada. Peró esperava una altre cosa tant de un com de l'altre, nose pq però em pensava que no agafaríeu el recurs fàcil del títol del repte.
Em pensava que li donaríeu la volta a la truita.
No hi ha pany.
Publicar un comentario