El temps

sábado, 20 de marzo de 2010

8 comentarios:

Lluis-T dijo...

tinc que dir que he tingut noticies de problemes tècnics d'en Sergi per penjar la foto. Està previst que estigui penjada aquest matí.
gracies i recordeu els terminis de votacions

Marçal dijo...

Estreno la tanda de votacions:
Bona foto altre cop Dani! M'agrades aquestes fotos en què el prota està d'esquena. L'encuadrament però, no m'acaba de fer el pes. m'agradaria veure una mica més de l'entorn on es troba.

Bona feina però El Sergi i el seu concepte m'han agradat més aquesta vegada

Lluis-T dijo...

Audrey potser representa un estil de dona que ha desparegut, el pas del temps inexorable, un altre món que no tornarà. El gest del nen que sembla voler aproximar-se al personatge es bastant publicitari, diria.
Hi ha algunes coses que m'acaven de funcionar: el punt de vista, la il.luminació, el tall del nen...
tot i així PUNT.

Xesca dijo...

M'agrada la foto, la trobo "mona", suposo que perquè surt un nen i una dona atemporal que sempre m'ha encantat però... La teva no em parla de Temps com la d'en Sergi.
Ho sento company.

Damián Costa dijo...

Em pasa una mica com en Marçal, que l'encuadrament no sé perquè però no m'acaba de convèncer, pero crec que es una metáfora més subtil i treballada que la del Sergi.

Per una altra banda, m'agrada el color de l'actualitat en contrast amb el daurat glamurós del passat.

PUNT PER EN DANI.

A la foto del Sergi crec que li falta alguna cosa de les que ens té acostumats. De totes maneres, també em "molesta" visualment alguna cosa: potser que em recorda massa a un salvapantalles de l'espai mal programat que dona l'error de patrons de 5 ratlles.
Potser hagués guanyat si tingués algun tipus de contextual·lització.

Per cert, anar taxant de 5 en 5 ratlles seria per comptar coses. Pel pas del temps no seria taxar de 7 en 7?

Sergio dijo...

Sens dubte es una foto molt maca, però em costa relacionar-la amb "Temps", suposo que es un tema una mica personal.

No punt!

Marc Arisa dijo...

He arribat molt tard però hagués botat aquesta, no per que sigui millor tècnica fotogràfica, que en aquests cas m'agradaria mes la den Sergi, però la teva em transmet tendresa i a la vegada tristor per la pèrdua de vells temps i de antigues dives del cinema i de les seves pel·lícules.
M'agrada molt que sigui un nen petit qui es miri la foto amb tanta tendresa.

Crec que t'ha fallat posar-hi mes téctica fotogràfica.
Bona igualment!! PUNT

Octavi dijo...

M'ha pogut la plàstica vers la poesia, aquest any no hi ha pany!