Vinga! sé que no compensa, però com porto algunes edicions sense aparèixer pel repte, us faré una redacció d'aquelles llargues que de tant en tant cau.
Sempre que veiem la imatge d'un autor desconegut (en aquesta faceta del repte, en Dani és desconegut i inèdit ara per ara) tenim irremeiablement una sensació d'estar a la plaça major d'un poble on parlen amb accent tancat, desconegut, entenem el que diuen però ens cal posar-hi més atenció, així doncs em concentraré, i per posar-m'ho més fàcil començaré amb un anàlisi morfològic.
Ens trobem davant d'una imatge horitzontal, on no s'ha manipulat el format obtingut de la càmera, no és una imatge en blanc i negre però si té una gama cromal baixa, que juntament amb la llum natural utilitzada i el punt de vista proper als elements, conformen una imatge sense sotracs, calmada, propera, etc. Si anem a la recerca de figures i elements, veiem que clarament té un punt on recau la llum, l'enfoc, i el centre d'atenció. Ja que estic tant formal diré que segurament la imatge guanyaria força en el seu recorregut visual (no dic que sigui necessari que guanyi força, ni que no en guanyi, és nomes un apunt) si aquest punt no estigués tant centrat en la vertical de la composició; és només un petit però que he trobat.
Un cop ordenades les idees amb un anàlisi morfològic, ja estic més preparat per dir coses de la sintaxi de la proposta. Identifiquem tres elements clars, un porticó (o potser una finestra, sigui con sigui un lloc d'entrada i sortida, un lloc de pas…) una carta, on no es pot veure clarament el destinatari, però de la que en veiem prou com per veure que està manuscrita, i una flor. Què ens diuen aquests tres elements? Practicament es podria analitzar com si fos un anàlisi sintàctic a classe de literatura castellana (quins temps, no?). YO (espectador) TE (a ti, al que ha escrit la carta, el que està absent en la foto, però ha deixat alguna cosa per a nosaltres, per a l'espectador abans de marxar) VI (la foto en si) PARTIR (aquesta porta, porticó entreobert). I quin sentit té la flor aleshores a la foto, per què no ha fotografiat la típica carta que deixen a les peli cules al costat de la tauleta de nit i ens diu el mateix? Aquí caldria segurament parlar amb l'autor, del que no conec prou l'accent així doncs es provable que no estigui en ho cert, penso que potser, diria que… La flor és l'aportació de l'autor al repte, la resta d'elements són necessaris per entendre l'enunciat sense més, per crear aquesta imatge que ens parla de la pèrdua, del record, de la nostàlgia, d'algú o d'alguna cosa, d'una situació viscuda o sencillament d'un dia que el vam viure com alguna cosa especial. Però la flor ens dóna una petita clau per entendre que aquesta nostàlgia no s'ens presenta com alguna cosa trista, sinó com una vivència que és llei de vida; què fa una flor un cop l'arrenquem per disfrutar-la? inevitablement es va pansint, fins que al final només tenim el record del que va ser…
Es cert, el Sergi ja ens ho explica gairabé tot! M'agrada la subtilesa que desencadena el fet de veure la fulla en aquest impàs. Calma de moment, però la història te un gir ben a la vora.
Benvingut a la dimensió del Repte...Certament una imatge d'allò més vàlida a nivell d'execució i interpretació pel que fa al meu parer a l'hora d'afrontar aquest repte,però deu ser que avui no tinc la part nenaza massa activa o que la melangia en aquest instant no m'acompanya,però en aquest lapse el "te vi partir" se'm mostra com un moment més convuls i abrupte en el sentit emocional que el que mostra la fotografia...Aquest cop no hi ha punt.
Aprofito l'avinentesa per proposar en Sergi com a guanyador dels Jocs Florals d'enguany sense necessitat de cap mena de deliberació prèvia ni consensuada.He dit.
Però, si és cert, és una forma de fugir. De les dues propostes la teva em sembla correcte. Suposo que allà quedarà el lector i marxarà l'escriptor amb el cor trencat i a sobre desgraciant a una flor, deu tenir la culpa del seu viatge. Punt per aquesta versió drama-gore. Apa noi! Quin bateig! No et posis nerviós i respira, Dani, respira.
Tinc que reconèixer que ara ser perquè esteu enganxats tots al repte, i per tu Sergi he llegit el text tres vegades, i no es que no l’entengués,val la pena. tenkiu a tots.
Bueno ja se que arribo tard, però jo també vull posar cullerada.
Soms uns addictes!!!
Jo també et dono el meu PUNT!!! Tot i que es la típica imatge o representació, es el que em va venir al cap quan vaig veure el repte, però es sutil, sense trucs, sense personatges explícits, i amb una nostàlgia trista present, el toc de la flor crec li dona el punt a la foto per deixar de ser la típica.
Els colors i la llum molt encertats, aquest color rosadet, em dona la sensació de que l'amor marxa o a marxat, li dona un toc dolç al acomiadament
14 comentarios:
Finalment la penjo jo, el dani. Plis plas
Vinga! sé que no compensa, però com porto algunes edicions sense aparèixer pel repte, us faré una redacció d'aquelles llargues que de tant en tant cau.
Sempre que veiem la imatge d'un autor desconegut (en aquesta faceta del repte, en Dani és desconegut i inèdit ara per ara) tenim irremeiablement una sensació d'estar a la plaça major d'un poble on parlen amb accent tancat, desconegut, entenem el que diuen però ens cal posar-hi més atenció, així doncs em concentraré, i per posar-m'ho més fàcil començaré amb un anàlisi morfològic.
Ens trobem davant d'una imatge horitzontal, on no s'ha manipulat el format obtingut de la càmera, no és una imatge en blanc i negre però si té una gama cromal baixa, que juntament amb la llum natural utilitzada i el punt de vista proper als elements, conformen una imatge sense sotracs, calmada, propera, etc.
Si anem a la recerca de figures i elements, veiem que clarament té un punt on recau la llum, l'enfoc, i el centre d'atenció. Ja que estic tant formal diré que segurament la imatge guanyaria força en el seu recorregut visual (no dic que sigui necessari que guanyi força, ni que no en guanyi, és nomes un apunt) si aquest punt no estigués tant centrat en la vertical de la composició; és només un petit però que he trobat.
Un cop ordenades les idees amb un anàlisi morfològic, ja estic més preparat per dir coses de la sintaxi de la proposta. Identifiquem tres elements clars, un porticó (o potser una finestra, sigui con sigui un lloc d'entrada i sortida, un lloc de pas…) una carta, on no es pot veure clarament el destinatari, però de la que en veiem prou com per veure que està manuscrita, i una flor. Què ens diuen aquests tres elements? Practicament es podria analitzar com si fos un anàlisi sintàctic a classe de literatura castellana (quins temps, no?). YO (espectador) TE (a ti, al que ha escrit la carta, el que està absent en la foto, però ha deixat alguna cosa per a nosaltres, per a l'espectador abans de marxar) VI (la foto en si) PARTIR (aquesta porta, porticó entreobert). I quin sentit té la flor aleshores a la foto, per què no ha fotografiat la típica carta que deixen a les peli cules al costat de la tauleta de nit i ens diu el mateix? Aquí caldria segurament parlar amb l'autor, del que no conec prou l'accent així doncs es provable que no estigui en ho cert, penso que potser, diria que…
La flor és l'aportació de l'autor al repte, la resta d'elements són necessaris per entendre l'enunciat sense més, per crear aquesta imatge que ens parla de la pèrdua, del record, de la nostàlgia, d'algú o d'alguna cosa, d'una situació viscuda o sencillament d'un dia que el vam viure com alguna cosa especial. Però la flor ens dóna una petita clau per entendre que aquesta nostàlgia no s'ens presenta com alguna cosa trista, sinó com una vivència que és llei de vida; què fa una flor un cop l'arrenquem per disfrutar-la? inevitablement es va pansint, fins que al final només tenim el record del que va ser…
No diré res que no hagi dic en Sergi.
Punt per tú, la teva proposta m'agrada. Bona composició i selecció dels elements.
a tot això punt!
Es cert, el Sergi ja ens ho explica gairabé tot! M'agrada la subtilesa que desencadena el fet de veure la fulla en aquest impàs. Calma de moment, però la història te un gir ben a la vora.
Punt
Benvingut a la dimensió del Repte...Certament una imatge d'allò més vàlida a nivell d'execució i interpretació pel que fa al meu parer a l'hora d'afrontar aquest repte,però deu ser que avui no tinc la part nenaza massa activa o que la melangia en aquest instant no m'acompanya,però en aquest lapse el "te vi partir" se'm mostra com un moment més convuls i abrupte en el sentit emocional que el que mostra la fotografia...Aquest cop no hi ha punt.
Aprofito l'avinentesa per proposar en Sergi com a guanyador dels Jocs Florals d'enguany sense necessitat de cap mena de deliberació prèvia ni consensuada.He dit.
Bona i poética imatge. Magrada tot excepte els colors, però la composició es molt xula i el retoc de delicadesa ha quedat molt adient.
Molt xulu i bbenvingut!!
Punt.
punt!
Però, si és cert, és una forma de fugir. De les dues propostes la teva em sembla correcte.
Suposo que allà quedarà el lector i marxarà l'escriptor amb el cor trencat i a sobre desgraciant a una flor, deu tenir la culpa del seu viatge.
Punt per aquesta versió drama-gore.
Apa noi! Quin bateig! No et posis nerviós i respira, Dani, respira.
PUNT PER EN DANI.
Trobo que sense efectismes ni efectes has aconseguit fer una bona foto del tema. Com altres han dit, el Sergi ja ho a dit tot.
En Lluis per contra crec que o no a aconseguit el que pretenia o no ha tingut temps.
Tinc que reconèixer que ara ser perquè esteu enganxats tots al repte, i per tu Sergi he llegit el text tres vegades, i no es que no l’entengués,val la pena. tenkiu a tots.
Bueno ja se que arribo tard, però jo també vull posar cullerada.
Soms uns addictes!!!
Jo també et dono el meu PUNT!!!
Tot i que es la típica imatge o representació, es el que em va venir al cap quan vaig veure el repte, però es sutil, sense trucs, sense personatges explícits, i amb una nostàlgia trista present, el toc de la flor crec li dona el punt a la foto per deixar de ser la típica.
Els colors i la llum molt encertats, aquest color rosadet, em dona la sensació de que l'amor marxa o a marxat, li dona un toc dolç al acomiadament
PUNT!!!!
BENVINGUT AL CLUB DELS ADDICTES!!!
Felicitats Dani,
ara et toca reptar, recorda que tens de temps fins avui a l'hora de les bruixes.
salutacions
Punt!!
Publicar un comentario