mmm... la poma i la mà són supersuggerents. Però em decanto pel meu vessant preferit, aquests personatjes als miralls són com part de la història de la poma. Pun!
tot i que no acabo d'identificar a quin conte fas referència, a mi em recorda el llibre "El nom de la rosa" de Umberto Eco. Enhorabona per la atmosfera aconseguida, el rostre al mirall, els elements.. Punt!
¿Un senyor al qui algú se l'ha carregat mentre repassava els llibres de comptes?... ¿Son avellanes el que té al costat esquerra?... ¿És una "mancuerna" el que hi ha al peu del canelobre sense espelmes?... Potser en color no seria tot tan confós, es clar que l'atmòsfera no seria la mateixa.
Marçal, jo tampoc caic en quin és el conte al que fas referència però m'agrada i el que tinc clar és que, per més que els meus companys parlin de rostres al mirall, jo els veig a través d'una finestra i, aquests rostres, em recorden a Sherlock i Watson, així que, si no ens ho desvetlles, m'hauré de muntar el meu propi conte a partir d'aquesta captura feta... ¿amb una Hasselblad?!!! :O
Jo també veig finestres en comptes de miralls, i també em dona la impressió de ser de Sherlock, però crec que ens agradaria a tots que en ho resolguessis.
Merescudissima victòria. Molt bona foto!!! Un treball de decoració molt bo.
Moltes gràcies pels comentaris. Primer de tot, dir que és una finestra real. Res de miralls. La veritat és que no fa referència a cap conte conegut i per tant cap dels elements triats són per donar pistes. Simplement vaig voler crear una situació on l'espectador es pogués imaginar una situació prèvia i una resolució final del cas. En definitiva, el conte se l'ha de crear cadascú.
Els personatges de fora, sí que tenia clar que volia que quedessin com uns investigadors / implicats en el cas.
Correcte Xesca! Avellanes i "mancuernes". Crec que li una afegeix una mica de realitat al lloc de treball on aprofites per fer-hi altres coses.
7 comentarios:
mmm... la poma i la mà són supersuggerents. Però em decanto pel meu vessant preferit, aquests personatjes als miralls són com part de la història de la poma.
Pun!
tot i que no acabo d'identificar a quin conte fas referència, a mi em recorda el llibre "El nom de la rosa" de Umberto Eco. Enhorabona per la atmosfera aconseguida, el rostre al mirall, els elements.. Punt!
Punt Express!!
¿Un senyor al qui algú se l'ha carregat mentre repassava els llibres de comptes?...
¿Son avellanes el que té al costat esquerra?...
¿És una "mancuerna" el que hi ha al peu del canelobre sense espelmes?...
Potser en color no seria tot tan confós, es clar que l'atmòsfera no seria la mateixa.
Marçal, jo tampoc caic en quin és el conte al que fas referència però m'agrada i el que tinc clar és que, per més que els meus companys parlin de rostres al mirall, jo els veig a través d'una finestra i, aquests rostres, em recorden a Sherlock i Watson, així que, si no ens ho desvetlles, m'hauré de muntar el meu propi conte a partir d'aquesta captura feta... ¿amb una Hasselblad?!!! :O
PUNT!
Jo també veig finestres en comptes de miralls, i també em dona la impressió de ser de Sherlock, però crec que ens agradaria a tots que en ho resolguessis.
Merescudissima victòria. Molt bona foto!!! Un treball de decoració molt bo.
Moltes gràcies pels comentaris. Primer de tot, dir que és una finestra real. Res de miralls. La veritat és que no fa referència a cap conte conegut i per tant cap dels elements triats són per donar pistes. Simplement vaig voler crear una situació on l'espectador es pogués imaginar una situació prèvia i una resolució final del cas. En definitiva, el conte se l'ha de crear cadascú.
Els personatges de fora, sí que tenia clar que volia que quedessin com uns investigadors / implicats en el cas.
Correcte Xesca! Avellanes i "mancuernes". Crec que li una afegeix una mica de realitat al lloc de treball on aprofites per fer-hi altres coses.
Gràcies altre cop.
Publicar un comentario