CXXV: "Detalls d'un mestre"

sábado, 9 de enero de 2010

10 comentarios:

Marc Arisa dijo...

Que esta passant?
No se si es que el El Costillero, que per cert posa El Castillero en el repte, error meu..., no se si esque no s'ha enterat de que esta reptat o es q al haver-hi l'error ortogràfic s'ha pensat que no es ell???? o altres circumstancies...

Si es així (q al haver-hi l'error ortogràfic s'ha pensat que no es ell) puc tornar a proposar un nou repte (tema) amb iguals contrincants... que en penseu? o esperem fins dilluns a veure si apareix?

Lluis-T dijo...

Markitus, una llàstima que no tinguem foto per competir, però enhorabona per la teva imatge. Reconec que hem costa llegir la intenció de la imatge amb el titol del repte. Veig una imatge molt "Daliniana" pero que no veig que encaixi amb el tractament de foto antiga que li has donat. A reptar de nou!

Marc Arisa dijo...

La intenció no es "Daliniana", tot i que pot semblar-ho, que llavors si que no encaixaria el tractament de foto antiga.

Peró la meva intenció es una altre, la meva foto + el títol "detalls d'un mestre" em refereixo com a mestre a Charles Chaplin i els detalls fan referencia a una de les seves pel·lícules "la quimera del oro" (etapa muda) en la qual es menjava una sabata i mes tard sortia una seqüència en la que amb 2 panets i 2 forquilles feia claqué sobre una barra de bar; per això el tractament de foto antiga.

Marc Arisa dijo...

Encara que es com si no hi hagués hagut repte, igualment m'agradaria que la gent comentes la foto si li ve de gust.
Potser no s'interpreta be sinó heu vist la peli.

Demà penjaré el nou repte i el nou contrincant...

Sergio dijo...

La peli no la recordava però bé que he suposat que feies referencia a algun mestre de l'art (m'han passat uns quants pel cap).

La foto en general m'agrada, poder no em convenç el tractament per envellir-la. Em recorda a un tutorial que vaig seguir un cop amb el photoshop per envellir imatges...

Xesca dijo...

Chaplin... Mmmmm, m'encanta! ;)
Markitus, m'agrada molt la composició de la foto-bodegó, només em sobren les ratlles del tractament perquè es veuen artificials i penso que li treuen credibilitat a la vellesa (...que no a la bellesa).
Una pena que el reptat no s'hi hagi presentat, ni hagi respirat. Comencem l'any coixos...
Feliç 2010 a tots i... A reptar!

Octavi dijo...

Chaplin, era obvi. Bona foto, pot-ser es cert que el tractament d'envellit està fet xiulant, però la foto mola.

(He estat fora del repte per molts motius/excuses, entre ells hospitals inclosos, de fet vinc d'un)

Salut!!!!!

Marçal dijo...

La meva ignorància cinematogràfica no em deixa disfrutar de la foto ni sabent que és de Chaplin...
D'acord amb el què diuen del tractament d'envelliment. De totes maneres trobo que la imatge és atractiva i només em desagrada quan a composició, la forquilla que tenim en primer plà, que surt massa perpendicular al la base de la foto. Cosa meva...

Llàstima que no hi hagi hagut contricant!

Damián Costa dijo...

Llàstima la falta de contrincant...

De totes maneres... m'han encantat els "detalls d'un mestre"... potser jo no m'he parat a fixar-me en el tema del retoc, però és que amb el tractament del tema (tal i com l'has fet) ja m'has guanyat... la reacció va ser clara: m'hen vaig anat al youtube a veure trossos de la peli...

Per cert... hi ha una altre detall d'un altre mestre que no sé si és intencionat o casualitat: evidentment "La quimera del oro" no tenia aquests detalls daurats (tot era blanc i negre), la primera pel·lícula on el director de fotografia va fer servir el daurat com l'element principal de la paleta de colors va ser "El padrino". Un altre mestre.

Després de fer una mica de nen repelent, us paso un parell d'enllaços per veure els números als que en Markitus fa referència:

http://www.youtube.com/watch?v=g1XSLIWwzLc
http://www.youtube.com/watch?v=LD8YOG-FBOw

Marc Arisa dijo...

Ostia Demián quin gran detall el teu.
M'ha agradat que afegissis els referents clars de les seqüències a les quals jo feia homenatge.
Per mi unes seqüències magistrals.

Respecte al tractament del color, vaig fer servir el "sèpia" per fer com si fos una imatge enregistrada en el moment i que s'hages engroguit amb el pas del temps, i així sortir del BN que ja l'havia utilitzat en el repte passat. Per tant a sigut pura casualitat el detall de "El Padrino", tot i que estic d'acord que es un altre gran mestre de l'art, aquest cop nomes anava per Chaplin.
Gracies.