Repte CXCIII: "Sortir del niu"
domingo, 15 de mayo de 2011Publicado por cmntez@gmail.com en 23:19
Etiquetas: Cristóbal Martínez
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por cmntez@gmail.com en 23:19
Etiquetas: Cristóbal Martínez
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
9 comentarios:
Ho sento Cris però potser la forma tan explícita d'haver "sortit del niu" fa que l'imatge no em resulti bonica i que no la trobi ni sensual.
La postura de la mà esquerra tan forçada, gens casual, tampoc ajuda.
No point.
voto ara per si un cas i desprès comento.
Punt
Punt!
Era una segona opció que després de debatir-ho molt va ser la més indicada donat lo natural del títol.
Potser amb l'efecte aquest de fotograma no digital, kodak, és un mica "cutrecillo" i la millor opció era presentar-la sense retoc però feia tard i no volia fallar després d'allargar-ho un dia més.
Això d'explícit, no ho és tant pel fet de trectar-se d'un pit. Les dues imatges treuen alguna cosa i són igual d'explicites i és més la imatge d'en Marçal encara ho és més per l'enfasi de les lletres, no és a mode de critica i no vull culpar als arbitres, és comparativament parlant, defenso el pit!, més aviat.
Felicitats en Marçal que continua i crec que no va deixar en cap moment, respecte al repte passat, fer les seves imatges. No vaig acabar d'entedre-ho del tot la relació entre comentaris + imatge + autor fins parlar amb en Marçal. Vull dir què, ara ja podem continuar amb el següent repte sense perdre un minut.
Gràcies als comentaris i els vots prometo fer una oposició coherent i mirant de satisfer les necessitats primordials dels ciutadans de Barcelona. Tinc la bústia plena d'aquestes coses...
Cris, amb lo d'explícit em referia a que si en lloc de ser un 100% explícit ho hagués set només un 50%, per al meu gust (personal e intransferible), la imatge hagués guanyat enters.
Aquesta és només la meva humil opinió (personal e intransferible, també).
En quant al tractament no em sembla pas malament, i menys si era el caire que tu volies donar a la imatge.
Salut i força...
PD - I els que no som de Barcelona, què? :P
Punt punt punt punt!
No, tan sols he defensat la imatge com a tal no vull entrar en polèmiques, tampoc hi han. Suposo que has sigut humil, Xesca, o no? Hi ha algun missatge ocult?
En defensa del pit, un pit depenent de les seves característiques no el pots mostrar en el seu 50%. És ell qui mana i et diu com vol mostrar-se. Parla, em... et... se'ns... comunica. Tan sols he sigut un intermediari, un portador, algú sotmés a forces superiors indescriptibles, sobrehumanes.
Ja ja ja, nooooo, deu me'n guard, ni polèmiques ni missatges ocults, això seria massa complicat per a la meva ment simple.
Només he dit el que em semblava, com sempre acostumo a fer.
he valorat dues coses: primer l'interpretació de les glàdules mamàries com les grans culpables del retràs en la sortida del niu i segon la dificultad que sempre suposa trobar model de nu.
Es cert que el tall del sofá no ajuda però la posició de la mà no em desagrada.
aquests colors són bastant curiosos.
Publicar un comentario