Repte CXXII: els invisibles
domingo, 20 de diciembre de 2009Publicado por en Sergi en 1:45
Etiquetas: Sergi López
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por en Sergi en 1:45
Etiquetas: Sergi López
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
11 comentarios:
Punt! Finalment fas una foto en color per al repte. ;)
No és la primera foto del Sergi al repte en color! no pas! M'agrada la foto però no té aquella marca registrada de "Sergi". M'ha sobtat una mica.
Costava superar la sensació que creava la del passat repte.
Punt per tu
No sabia pas que et pintessis les ungles.
Un punt amb carinyu!
Quins peuets més macus que tens nanu!
M'agrada la imatge tot i que certament se'n va de les que sols fer, però ho veig positivament. El desenfoc el trobo encertat tot i que m'hagués atret potser més si el foco hagués estat als peus. I per últim, soc jo o t'has passat dessaturant a la bora del cobrellit? Hi veig un recorrebut per sota en blanc i negre entre els peus.
ah i punt.
PUNT.
Me parece muy interesante que sin ver nada de la historia, me hayas creado la historia en la cabeza... de una forma "invisible".
M'agrada la presa però, com ja he comentat al post d'en Lluis, no em suggereix cap invisibilitat.
Com dieu per aquí: Ho sento company, no hi ha pany ;)
Doncs jo si la veig teva. Ens mostres el tema tractat de manera indirecta. L'invisivilitat no es a l'imatge, sino a la ment d'un element de l'imatge, en aquest cas el punt de vista...
Eeer, jo segurament hagues enfosquit una mica mes la part del terra sota el llit, per donar una sensacio de major invisibilitat. La model genial, aixo si...
Com sempre em fas cercar en el subtexte de les imatges...
Bé explicant una mica per sobre la foto diré que l'invisible pot resultar amenaçador en tant que desconegut, per això vaig voler situar la narració de la història des de els ulls del no vist, no des de l'observador que intenta veure quelcom invisible.
Com va a puntualitzat en Ramón. I no entenc on veieu manca de "factura" pròpia, són els elements triats? el tractament? La història que miro de comunicar?
jo vaig interpretar la idea com la d'aquells monstres de la infancia que mai no vèiem però que eren sempre als nostres somnis i a les nostres pors, i que segurament, s'amagaven a l'armari, a les golfes o.... sota el llit
I una cosa ben curiosa, personalment si hagués vist la foto sense saber qui l'havia fet hauria dit que era d'en Marçal. Crec que hi han unes quantes amb una atmosfera similia. A més els peus es un element que en Marçal fa servir força i la il.luminació i el fraccionament també m'ho han recordat.
Publicar un comentario