M'agrada molt Marçal. No et sé dir exactament el perquè però... Aquesta imatge té alguna cosa que m'ha "atrapat" des que la vaig veure ahir per primer cop. Pot ser l'ascensió cap a cap lloc, o a un lloc imaginari o invisible o desconegut, o a una altra dimensió o al futur... A saber. Em fa pensar/meditar, i les "coses" que em provoquen això, m'agraden ;) Tens el meu vot!
conceptualment la trobo més atractiva que la d'en Gerard. La composició et fa anar de un lloc a l'altre de la imatge i te un toc surrealista molt fort. El fet de jugar amb les proporcions sempre és efectiu. Trobo que li falta definició i contrast, cosa que imagino que es degut a la atmosfera que volies crear. Al final, no hi ha pany company.
Em sembla molt una barreja de fotus antigues teves (enigma + mirant al cel o algo asin), pero mira, potser he tingut mes temps per pairla... Resulta atractiva per enigmatica i em fa mirar al cel...
Bueno Marçal si no vaig errat amb el recompte em sembla que hem empatat 3 a 3. Per tant , segueixes tu reptant?, ara no sé massa com anava.
Aprofito ja que hi soc per comentar. M'ha agradat molt la teva imatge. Interpreto la imatge com una búsqueda del coneixement, bàsicament per la possible simbologia aplicable a l'objecte de l'escala. El personatge del fons sembla que estigui intentant mirar entre els núvols per veure què hi ha a l'altra banda. Com buscant alguna cosa més enllà d'aquesta terra monocromètica i aburrida. L'escala que es recolza sobre la cama del personatge en primer pla, la interpreto com l'ascenció gradual cap el coneixement humà, una via per accedir dins la persona. I l'escala de l'esquerra m'invita a pujar-hi per descobrir-ho. Bé, segurament no anava de res d'això però és una interpretació com un altre. . Moltes felicitats.
Gràcies pels comentaris de la foto. Ahir el Sergi em deia si jo savia el què volia explicar amb aquesta foto i si era una creació prèviament teoritzada ò si éra només un producte d'intentar crear una imatge estèticament atractiva. Li vaig dir que no tenia una justificació teòrica de la foto i que al fer-la em vaig basar a un critèri estètic tot i que volia sobre tot, crear una sensació d'intriga i incertesa tot donant a la foto, un caràcter molt obert a interpretacions variades.
Jo mateix he pogut jugar a fer una interpretació de la imatge un cop feta, com algú que la veu per primer cop.
Jo hi veig algú que ha descobert un indrtet on poder veure un més enllà i de mica en mica la gent s'acosta fer el mateix.
En fi, no estaria malament discutir una mica què passa quan fem una foto sense cap intenció però al final n'acaba sortint una. De vegades, al contrari, hem fet una foto amb tota una intenció i acaba tenint una lectura ben diferent.
De vegades he vist fotos que et captiven i molt sovint mirem de trobar-hi una explicació i a intentar resoldre tot el procés que va dur al fotògraf a crear-la. Algunes descripcions crec que són exageradament clíniques. Tipus:
"El què el fotògraf ens vol explicar amb amb aquells dos núvols del fons és que hi ha una relació directe amb les dues taques d'oli que ha deixat el cotxe a terra, els dos netejaparabrises, els dos seients del cotxe (és un biplaça) els dos pits que té ella, i es clar, els dos nuvis...". Quant a la foto hi aparèix una parella de nuvis acabats de casar a punt de sortir a fer una viatge amb el cotxe que hi surt de fons...
Potser estic equivocat i el fotògraf ho tenia tot al cap i va ersperar a què tot confluís en aquell moment que els dos núvols passaven.
Sí Marçal, i precisament és un tema de "rigurosa actualitat" arrel d'un reportatge que no fa ni 15 dies vaig fer del riu Ter al seu pas per Manlleu. La meva intenció era "retratar" la tardor. Punto pelota.
Vaig seleccionar 69 fotos (sense cap doble intenció, la casualitat va voler que en fossin 69). D'aquestes 69 hi ha una que ja quan les vaig passar me la vaig posar de fons de pantalla perquè visualment em va agradar molt. Doncs bé, d'aquesta imatge és de la que tothom em parla, i fins i tot me l'han demanat per a posar-la de decorat a una obra de teatre. És "harmònica" i "geomètricament perfecte", entre altres moltes coses...
Jo no sé què és o què deixa de ser, no era una escena preparada i quan disparo no em plantejo massa coses, senzillament em deixo portar per el meu subconscient (...o inconscient, no sé). Jo només apreto el disparador quan alguna cosa em diu que "allò li mola".
Ja fa temps vaig fer una foto del Puigmal i la seva carena des del refugi de Niu d'Àliga a Núria. Com que em vaig enfilar al mur que fa de barana, no hi havia res en primer pla que referenciés dimensions ni distàncies. Doncs bé, resulta que al pasar-la a l'ordinador i ampliar-la, la casualitat (o el meu inconscient), va captar al marge inferior dret, un tros de muntanyeta que sobresortia per sota del refugi, on hi havia d'esquena una dona de peu amb un nen petit agafat de la mà contemplant tot allò que jo estava fotografiant, amb el buit als seus peus. Aquests figurants espontanis converteixen la foto en "brutal" perquè creen un abisme i li donen a l'imatge les referències que no tenia... però també és cert que les dona sobredimensionades perquè l'immensitat és tal que sembla més l'Himalaia que no pas el Pirineu.
I tot va ser casualitat... o no, però el que puc garantir és que quan la vaig fer jo no ho vaig veure, així que no cal buscar explicacions del que pretenia, ni fer interpretacions metafísiques sobre com puc ser capaç d'extrapolar el meu karma a les imatges que prenc.
M'agrada la fotogràfia, la necessito i em dona vida. Mai surto de casa sense càmara, sempre porto la compacte al bolso per si de cas (ja ho feia amb l'analògica)... És tot el que puc dir.
Salut per a fer molts clicks!
PD - Per si el vols veure, et deixo el link del reportatge en qüestió http://www.flickr.com/photos/xesca/sets/72157622762957847/show/ La foto del Puigmal no la tinc penjada.
10 comentarios:
M'agrada molt Marçal.
No et sé dir exactament el perquè però... Aquesta imatge té alguna cosa que m'ha "atrapat" des que la vaig veure ahir per primer cop.
Pot ser l'ascensió cap a cap lloc, o a un lloc imaginari o invisible o desconegut, o a una altra dimensió o al futur... A saber.
Em fa pensar/meditar, i les "coses" que em provoquen això, m'agraden ;)
Tens el meu vot!
conceptualment la trobo més atractiva que la d'en Gerard. La composició et fa anar de un lloc a l'altre de la imatge i te un toc surrealista molt fort. El fet de jugar amb les proporcions sempre és efectiu.
Trobo que li falta definició i contrast, cosa que imagino que es degut a la atmosfera que volies crear.
Al final, no hi ha pany company.
Punt... tard, però...
Molt pinkfloydiana.
Em sembla molt una barreja de fotus antigues teves (enigma + mirant al cel o algo asin), pero mira, potser he tingut mes temps per pairla... Resulta atractiva per enigmatica i em fa mirar al cel...
Punt
Bueno Marçal si no vaig errat amb el recompte em sembla que hem empatat 3 a 3.
Per tant , segueixes tu reptant?, ara no sé massa com anava.
Aprofito ja que hi soc per comentar.
M'ha agradat molt la teva imatge.
Interpreto la imatge com una búsqueda del coneixement, bàsicament per la possible simbologia aplicable a l'objecte de l'escala. El personatge del fons sembla que estigui intentant mirar entre els núvols per veure què hi ha a l'altra banda. Com buscant alguna cosa més enllà d'aquesta terra monocromètica i aburrida.
L'escala que es recolza sobre la cama del personatge en primer pla, la interpreto com l'ascenció gradual cap el coneixement humà, una via per accedir dins la persona.
I l'escala de l'esquerra m'invita a pujar-hi per descobrir-ho.
Bé, segurament no anava de res d'això però és una interpretació com un altre.
.
Moltes felicitats.
Gràcies pels comentaris de la foto. Ahir el Sergi em deia si jo savia el què volia explicar amb aquesta foto i si era una creació prèviament teoritzada ò si éra només un producte d'intentar crear una imatge estèticament atractiva. Li vaig dir que no tenia una justificació teòrica de la foto i que al fer-la em vaig basar a un critèri estètic tot i que volia sobre tot, crear una sensació d'intriga i incertesa tot donant a la foto, un caràcter molt obert a interpretacions variades.
Jo mateix he pogut jugar a fer una interpretació de la imatge un cop feta, com algú que la veu per primer cop.
Jo hi veig algú que ha descobert un indrtet on poder veure un més enllà i de mica en mica la gent s'acosta fer el mateix.
En fi, no estaria malament discutir una mica què passa quan fem una foto sense cap intenció però al final n'acaba sortint una. De vegades, al contrari, hem fet una foto amb tota una intenció i acaba tenint una lectura ben diferent.
De vegades he vist fotos que et captiven i molt sovint mirem de trobar-hi una explicació i a intentar resoldre tot el procés que va dur al fotògraf a crear-la. Algunes descripcions crec que són exageradament clíniques. Tipus:
"El què el fotògraf ens vol explicar amb amb aquells dos núvols del fons és que hi ha una relació directe amb les dues taques d'oli que ha deixat el cotxe a terra, els dos netejaparabrises, els dos seients del cotxe (és un biplaça) els dos pits que té ella, i es clar, els dos nuvis...". Quant a la foto hi aparèix una parella de nuvis acabats de casar a punt de sortir a fer una viatge amb el cotxe que hi surt de fons...
Potser estic equivocat i el fotògraf ho tenia tot al cap i va ersperar a què tot confluís en aquell moment que els dos núvols passaven.
Com ho veieu tot plegat? Us passa a vosaltres?
Sí Marçal, i precisament és un tema de "rigurosa actualitat" arrel d'un reportatge que no fa ni 15 dies vaig fer del riu Ter al seu pas per Manlleu.
La meva intenció era "retratar" la tardor. Punto pelota.
Vaig seleccionar 69 fotos (sense cap doble intenció, la casualitat va voler que en fossin 69).
D'aquestes 69 hi ha una que ja quan les vaig passar me la vaig posar de fons de pantalla perquè visualment em va agradar molt.
Doncs bé, d'aquesta imatge és de la que tothom em parla, i fins i tot me l'han demanat per a posar-la de decorat a una obra de teatre.
És "harmònica" i "geomètricament perfecte", entre altres moltes coses...
Jo no sé què és o què deixa de ser, no era una escena preparada i quan disparo no em plantejo massa coses, senzillament em deixo portar per el meu subconscient (...o inconscient, no sé). Jo només apreto el disparador quan alguna cosa em diu que "allò li mola".
Ja fa temps vaig fer una foto del Puigmal i la seva carena des del refugi de Niu d'Àliga a Núria. Com que em vaig enfilar al mur que fa de barana, no hi havia res en primer pla que referenciés dimensions ni distàncies. Doncs bé, resulta que al pasar-la a l'ordinador i ampliar-la, la casualitat (o el meu inconscient), va captar al marge inferior dret, un tros de muntanyeta que sobresortia per sota del refugi, on hi havia d'esquena una dona de peu amb un nen petit agafat de la mà contemplant tot allò que jo estava fotografiant, amb el buit als seus peus.
Aquests figurants espontanis converteixen la foto en "brutal" perquè creen un abisme i li donen a l'imatge les referències que no tenia... però també és cert que les dona sobredimensionades perquè l'immensitat és tal que sembla més l'Himalaia que no pas el Pirineu.
I tot va ser casualitat... o no, però el que puc garantir és que quan la vaig fer jo no ho vaig veure, així que no cal buscar explicacions del que pretenia, ni fer interpretacions metafísiques sobre com puc ser capaç d'extrapolar el meu karma a les imatges que prenc.
M'agrada la fotogràfia, la necessito i em dona vida. Mai surto de casa sense càmara, sempre porto la compacte al bolso per si de cas (ja ho feia amb l'analògica)... És tot el que puc dir.
Salut per a fer molts clicks!
PD - Per si el vols veure, et deixo el link del reportatge en qüestió
http://www.flickr.com/photos/xesca/sets/72157622762957847/show/
La foto del Puigmal no la tinc penjada.
Molt d'acord amb el que dius Xesca.
He vist les fotos del Flickr. Bones fotos de tardor!
Demà hi ha sopar al local, si vens, en seguim parlant!
he obert un fil al blog general per seguir el debat allà:
http://reptevirust.blogspot.com/2009/12/del-repte-escales-i-gent.html
perdó la adreça del fil, és:
http://t-virus-t.blogspot.com/2009/12/del-repte-escales-i-gent.html
Publicar un comentario