Tim Burton

sábado, 7 de noviembre de 2009

9 comentarios:

El Costillero dijo...

Punt!

Xesca dijo...

Et dono el meu punt.
Penso que sense utilitzar elements explícits de l'autor has aconseguit recrear una escena molt d'ell.

Lluis-T dijo...

estic d'acord amb la xesca, has aconseguit un ambient molt "burtonià" i aquest neng es impagable, con su corasonsito i tó.

Lluis-T dijo...

ah, punt!

Damián Costa dijo...

Punto!!!

Lo primero que he pensado ha sido lo mismo que la Xesca: me parece más interesante el haber conseguido la ambientación sin elementos bartonianos necesarios. Lo segundo: interesante el recurso del arbol en ambas fotos, parece que Sleepy Hollow (si no recuerdo mal se escribe algo así) hizo mella en su momento. Lo tercero: lo logrado del retoque de Ramón y llegado a ese punto al que ha llegado creo que ya entras entre los punteros, por lo que valoro más la diferencia del fondo que de la forma.

ASí que punto para el silbador.

Marc Arisa dijo...

PUNTAS!!!!!!
Tot i que per el meu gust masa digitalització.
M'agues agradat mes algo mes manual.
Pero =ment espectacular.

Marçal dijo...

Un altre! Fora de plaç però jo també penso que has fet una escena timburtoniana total. Felicitats!

Octavi dijo...

Gracies a tots pels vots i els comentaris.

Realment no m'acava de agradar la meva feina, vaig tenir molt poc temps per fe-ho. Volia fer algo més espectacular i pulit, però no vaig tenir temps...

En fi, en breu repto!

Grey dijo...

Felicitats Whistle!!!

L'imatge, com sempre, molt xula i suggerent. Penso que el teu gran que ha estat no fer servir cap personatge d'en Tim. Aquest nen glaça el cor...
Ara be, en la part negativa em posaré total i absolutament de cul amb el que ha dit la majoria.
Penso que la imatge no es gaire "Burtoniana". En Tim sempre ha pensat que era un incomprés, i potser te raó.
M'explico. Per qui pensi que el segell Tim Burton es: Foscor, macabra, gotic... El segell Burton es que dins d'aquest mon de foscor es on trobem la part amable i simpatica de la vida, i per contra a la llum i trobem la part més fosca.
Els seus personatges positius viuen a la foscor, son els que ens alliçonen de com viure. Amables, simpatics i incompresos.
A la part dels negatius, la seva ubicació comode sería a la llum, i també sería algú torpe que acabaría fent riure.
Aquest mon de contrastos invertits es l'univers Burton.
Jo personalment a la teva gran imatge veig més el llibre "El cementerio de animales" de Stephen King (o la peli "El cementerio viviente" basada en el llibre en qüestió).
Resumint,per veure-la més Burtoniana em sobra molt el nen, que per un altre banda es l'atractiu de la fotu.
No pensis que vull treure merits, es més perque l'aficionat a Tim Burton que duc dins amagat, s'ha sentit una mica incomprés, tal cual es sent el mateix Tim... ;)