Relax
sábado, 1 de noviembre de 2008Publicado por cmntez@gmail.com en 18:13
Etiquetas: Cristóbal Martínez
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por cmntez@gmail.com en 18:13
Etiquetas: Cristóbal Martínez
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
13 comentarios:
Aquesta foto em dona més aviat una sensació de tensió. Em costaria una mica asseure'm a una de les cadies i tenir una sensació de relax. La foscor del darrera em tindria una mica preocupat.
No se si volies precisament fer conya amb el títol però no m'acaba de convèncer. Dit això la foto no deixa gens indiferent i això ja és un triomf. M'agrada la quadrícula que dibuixa aquest terra irregular.
El sempre efectiu blanc i negre i la intriga que em desperta el clima de l'espai (dues cadires de plastic aillades enmig d'un aparent no res, entre llum i ombra) fan que sigui una imatge que em faci observar mes temps del normal... No se si l'intencio era arrivar al relax a traves d'aquest efecte hipnotic o no. Sens dubte el concepte deu ser mes abstracte que amb l'altre foto i em costa mes d'entendre, aixi que en Sergio se l'ha endut aquest cop...
tècnicament m'agrada i has aconseguit un bon contrast en B/N, però no he aconseguit veure el relax per enlloc, més aviat el que diu en marçal, tensió
vot express per en Cristo, apa...
Merda, faig tard!!
La teva foto m'agrada molt en quant a composició, però em dona un rotllo thriller... De fet em mola precisament per aixó...
Però relax, el que es diu relax... Sembla que hagi de sortir quelcom xungu (Amb u) de la foscor (Que no de l'apretor)
Aquest any no hi ha pany!
Dues cadires, una per tu i una altra per la companya i tot envoltat d'una fosca nit, acompanyada de silenci pau i bones i dolces paraules.
Tan sols i no t'ho prenguis malament, Ramon, el BLANC I NEGRE, no és efectiu és el que és. El color és l'efectiu. Per deu si et sentís Ansel Adams.
Dos pares nostres i Ave Maria, Ramon, ja!.
Perdonad que vote hoy, pero ayer me quedé sin internet a causa de las lluvias y no pude votar...
rápidamente, VOTO POR EL CRIS... me da más sensación de relax que la del Sergio... que tiene demasiado contraste y demasiada "luz que me da a los ojos" como para que pueda relajarme... entre las sombras está mi lugar... PUNTO PARA CRISTO...
Cris, que grande tu foto!
El que més m'agrada el el terra irregular i humit, un bon lloc on deixar els peus i relaxar-se (amb la parella escollida) després d'una bona tormenta.
Quina turmenta?
Si senyor!
Clar que si, calia que plogués el terra s'asseca i el pagès no treu profit(tot depèn de l'època però per regla general). M'ha sigut difícil superar la teva. Quan la vaig veure dijous ja em va semblar difícil i he disparat!. Un munt. Munt avall, munt amunt.
Però noi. Potser sinó hagués deixat tan blanca la segona cadira s'hagués entès més la imatge. Perquè dubte, no? Perquè tan blanca? Eh. Bueno en principi volia donar molt contrast a l'escena, que ja el tenia de sobres. Ara veient-la veig que potser queda massa blanca la cadira. Petits detalls... com és un cabell llarg amb meu jersei... diu una nadala.
Ostres tu!!! La meva ignorancia m'ha costat penitencia i tot!!! XDDDD Deia efectiu perque quan una cosa m'agrada em resulta efectiva. Podia haber dit "el sempre chulo blanc i negre" i hagues volgut dir el mateix, no hi ha mes.
I l'Ansel Adams mes val que no em senti, al menys fins d'aqui molt, moooooooolt temps... Al bolloooooo!!!!!
Crec que ja t'ha sentit, Corre, Ramon, corre!!! O et farà un cremat de zona X
XDDDDDDDDDDDDD
Tanta foscor al fons crea molt de dubte... no arribaba a la tensió, però potser unes llumetes o algo que digués on és el final hauria guanyat l'ull de peix d'en sergi...
De fet, la foto d'una ciutat no és que sigui identificable amb un moment de relax... suposo que el cel que falta aquí estava a la foto d'en Sergi.
Diria massa sintétic, però la veritat és que el terra li fa guanyar molts punts.
Potser si el to no sigues tan negre... és una opinió.
Publicar un comentario