LXVIII Repte: el terra que trepitjo (Mòbil Edition)

viernes, 28 de noviembre de 2008

6 comentarios:

Lluis-T dijo...

i aixó està fet amb un mòvil??? doncs ja diràs quin, perque que jo sàpiga el teu ypone no porta càmera.. , veig una imatge amb prou definició. Visualment és molt atractiva, les lletres esquerdades, l'asfalt, la lectura en diagonal. Però no he vist intenció "més enllà" de ensenyar un terra atractiu... aquesta vegada no hi ha punt.

Grey dijo...

D'acord amb en Lluis en que estan les fotos una micona canviades respecte al que ens esperavem. Pero un parell de detalls no massa del meu agradu fan que el meu vot es decanti per la foto d'en Sergi. Punt per la foto-denuncia al ministerio de fomento i tals...

Marçal dijo...

Voto pel Sergi. Per mi la foto no té la conya d'altres vegades però no deixa de ser atractiva. Hauria votat pel Damián si en algun raconet de la foto hagués deixat entreveure el terra.

cmntez@gmail.com dijo...

Punt.
En una primera vista de les imatges sembla més atraient el tema d'en Damià, molt més poètic, haguessis posat un poc més de blanc i m'hagués imaginat Silke acompanyada del seu amic inseperable, tan tan!. Però, aturant-me i reflexionant el tema que planteja en Sergi, terra escardat i mig abandonat, presta un xic més a una lectura com més poètica "underground" de la sòrdida i pudent decadència del terra que trepitgem tots.
Joer, quina esplaida!

El Costillero dijo...

Vot pel neng de les paneres.
L idea del damià no és pas dolenta i tot i que la càmera pugui semblar una altra, crec que el photoshop sempre ajuda a arrodonir una mala foto.
Això sí, tant de blanc i negre comença a cansar...

Octavi dijo...

La teva foto em mola molt pel contrast que té i pel rotllo pudrit/trencat. M'agrada molt joder!

Punt.