Sento penjar la foto amb retard, pero em creia que seria fins diumenge (com es va comentar). Ara, al conectar-me per penjar-la, he vist que el Sergi ja ho habia fet. Però, bé... aquí està.
Per sort o per desgràcia, aquest és el terra que normalment trepitjo...
LXVIII Repte: el terra que trepitjo (Mòbil Edition)
sábado, 29 de noviembre de 2008Publicado por Damián Costa en 19:12
Etiquetas: Damián Costa
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
creo que si hubieseis cambiado los nombres de los autores, me habría cuadrado más. En esta ocasión Damià ha hecho de Sergi, y tiró por la vía "conceptual", y como venía siendo habitual, para enseñar el suelo, que mejor que el cielo... como metáfora andas un poco en las nubes y creo que has acertado de lleno en el enfoque del reto. Además del cielo al suelo...
Esta semana la técnica la dejo en el cajón, aunque a pesar de estar hecho con el móvil, un poco de contraste no vendría mal!
punto.
Ho dic al post del Sergi. La teva foto, en la meva opinió, hauria millorat molt si només en un raconet de la imatge haguéssis deixat veure un trosset de terra. Potser amb un 8 o un 10% de superfície de terra m'hauria agradat més.
Jo em decanto per la del Damià, m'ha sorprès que el terra siguin núvols, sobretot perquè té molt de sentit (encara que no se si es tant autobiogràfic com dius nano!)
La teva em molava nomès veura-la, de fet el punt anava a ser per tu, però al anar-les veient, la del Sergi em dona més detalls i riquesa en general.
De totes formes la teva es molt xula i sobretot la idea, es molt bona.
Però aquest any no hi ha pany...
Publicar un comentario