XLVII repte virust: "Draganizer"
sábado, 5 de julio de 2008Publicado por Gerard en 23:30
Etiquetas: Gerard Franquesa
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por Gerard en 23:30
Etiquetas: Gerard Franquesa
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
7 comentarios:
Gerard, això és una entrada al repte per la porta gran. Molt bon nivell totes dues imatges.
Tinc que reconeixer que no tenia ni idea que volia dir "Draganizer" i del que he trobat per linternete dedueixo que és una tècnica photoshopera per aconseguir resaltar la sub/sobre exposició selectiva y la saturació de colors. Segons aquesta definició crec que la teva sèrie s'ajusta més que la d'en Sergi a aquesta definició, malgrat que trobo a faltar més enfosquiment general de les imatges i zones més clarament sobreexposades. La saturació de colors és fantàstica! Els plecs de la pell espectaculars!
Com a sèrie, perdona la meva mediocritat però no li acabo de trobar el significat:dos retrats, persones grans, un cor atravessat, ferides de una vida?.. )
Sigui el que sigui, m'ha captivat i et dono el meu punt.
Un repte que ha estat un plaer per la vista.
Les dues fotos son l'ostia. Però s'ha de decidir.
Del teu montatge m'ha agradat sobretot el cor atravesat amb aquests claus gegants, es brutal, i el paper de carnicer de assota ni te cuento i el terre li dona un punt boníssim.
La saturació em sembla bastant bona però crec que, tot i que està molt ben contrastada, no l'hi hauria anat malament més foscor, no tant per l'efecte en si, sino pel conjunt de les tres fotos, un cor desagradable atravessat de claus crec que demana més mal rotllo a les cares. Tampoc m'acava de convèncer els dos enquadres diferents per les cares, pot-ser haguès quedat millor amb una postura i enquadre similar però enfrentats abanda i banda del cor.
El gest de la cara d'ell no te preu.
En general m'ha agradat molt. Tens el meu punt.
Molt bones fotos Gerard, de les que m'agraden, ben a prop de la realitat.
La composició de les tres fotos no m'acaba d'omplir, el fet que els caps dels personatges tinguin tamany tan diferents em trenca l'equilibri.
Però bé, son detallets sense importància, es prou bona, però la d'en Sergi m'ha arribat més.
Benvingut al repte.
Desconec la teva "maestria" en l'art fotografic pero veient el nivell de la teva foto em sembla que esta un pel per sobre de la meva ( un pel? XDDDDDDDD).
Molt bones fotos, interpreto que volen dir quelcom aixi com un amor carregat de patiments al llarg dels anys pero que alla hi es.
L'efecte del draganizer li dona un aspecte visual molt guapu, pero que a mi em sembla que la diferencia entre aplicar-lo o no en el teu cas es mes petita que en la foto del sergi.
Esta molt be pero es que el xaxo es un rival molt dur de pelar i la seva foto la trobo molt i molt bona.
A mes, com vaig comentar al anterior repte el tema de fer servir varias fotos a modus de sequencia com que em xiula un xic ja. Potser el proper cop que participi faig un petit curtmetratje per aprofitar mes l'aspecte narratiu de fer servir mes d'una imatge per separat i me les torneu totes.
Ho sento pero aquest primer cop no point.
A menos que aparezca el Marçal, me parece que decido yo.
Ya he expresado varias veces mi desaprobación por fotos muy retocadas y ahora voy y me encuentro un reto cuyo tema es el retoque en sí y no el contenido (incluso he dejado de votar alguna vez por ello). Aún así, debo decir que en este caso me gusta ya que los ganadores somos libres de escoger el tema y... ¿por qué no hacer uno así?
Debo decir que, como varia gente, no tenía ni idea de lo que era "draganizar" una foto; evidentemente, un poco de Google, varias pruebas en el Photoshop (sin los mismos resultados que los retados) y ya sabemos algo más (gracias por eso, Sergi) - ahora falta aprender a utiliza el efecto.
La verdad es que me cuesta decidir una foto por varias razones.
1. no opino como alguien ha dicho, que la foto de Sergi no se adecua al tema: creo que el efecto da fuerza a las dos fotos (aunque, como dije a Sergi, creo que los paisajes urbanos le tienen que ir muy bien a este efecto).
2. que el cielo del Sergi esté tan oscuro, no me desagrada; da pie a pensar en "lo que se le viene encima al pescador". Y que el pescador sea lo unico "en color" tampoco me desagrada, consigue resaltar al protagonista de la foto sin convertir el resto de la foto al blanco y negro.
3. por contra la luz que mantiene el Gerard sobre los rostros de los ancianos me parece una buena idea: son la acumulación de vida que llega a su fin.Y la oscuridad que rodea al corazón, es una buena metáfora de lo que llevan dentro, fisicamente.
4. quizá el fotomontaje de Gerard es más pronunciado, pero tratándose de este tipo de reto: no importa.
Voy rápido, porque con tanto escribir (y me quedan más puntos por escribir, que tengo que dejar) se me hecha el tiempo encima.
Mi punto para Sergi.
Quizá sea el mar, el Mediterráneo, que hace que me guste más. O la soledad que percibo en el pescador. O que los dos ancianos de Gerard, los siento un poco lejos, tadavía. Pero el caso es que la temática me gusta mucho más la de Sergi.
Una felicitación a los dos por las dos fotos (fotomontajes o como sea): me parecen muy buenas.
Tomo nota del "draganizer".
No he fet recompte de punts ni res però he de dir que havent vist forces imatges draganitzades l'ultim any per diversos portals d'interne, l'efecte aconseguit pel Gerard és el que jo tinc més al cap quan penso en aquesta tècnica. A part les fotos en si estan molt bé.
La del Sergi, també està molt bé però em resulta més proper a un enfosquiment selectiu amb "niveles" (tot i que estic segur que s'ha fet amb l'acció del Draganizer) sobretot el cel tan negre. Una altra cosa és que les cares amb moltes arrugues com les que ha aconseguit trobar el Gerard, són més agraïdes i en un primer plà tenen una força impressionant.
Punt pel Gerard
El meu punt és per a tu Gerard.
Has fet un bon joc visual, gràcies o no, a l'efecte Draganizer.
Publicar un comentario