Format vertical, 4x3, és el del sensor de la càmara, no? això està bé imatge no reencuadrada (en aparença), vull dir; tot col·locat on toca, composant a partir del objectiu no composant després en Photoshop, m'agrada. Composició de manual, element principal sobre una línea àurea, i aire pels exquitxos a la dreta. Els elements escollits són un got, i un peix (amb pinta d'estar molt tieso el pobre...) i el líquid. La tria dels colors de la foto, potser és del que més em patina, li trobo a faltar una mica de contrast entre els blaus que composen la imatge. L'execució és però com sempre impecable, la llum també la trobo en el seu punt. A nivell narratiu, trobo que deixes el líquid per un paper secundari introduint en Nemo a la foto (potser sóc jo que no li acabo de trobar el sentit dins la història però crec que li resta protagonisme a l'aigua). La foto resultant és molt bona, però "solo puede quedar uno".
l'explosió d'agua està perfectament congelada (inclós hi han "rizos" d'aigua), el peix em mola com a element catxondo carecterístic de la casa. Els tons blaus/grisos son perfectes pèr donar més sensació d'aigua i finalment la teva em dona més sensació de liquid.
Punt pel nen.
Per cert, el reflexe del got es brutal, m'agrada molt.
Ep Marçal!El puntet va per tu...Com ja s'ha comentat,sembla que heu tocat llegint la mateixa partitura però interpretant-la lleugerament diferent...Peazo símil musical...Això si, per mi la teva esquitxa més lluny i mulla molt més.Sensacions.Per tant, punt per tu.
Tinc certa debilitat pels peixos dins dels gots. Deu ser perquè de petit vaig patir una experiència en una piscina a on les aigües em van fer sentir com una balena dins un estanc. La netedat de la imatge, cosa habitual en tu, la idea ja coneguda per a mi, tot i ser menys humida la anterior però que continuo pensant que és genial i sobretot aquest blau en diferents tonalitats donant un ambient fred a tota la imatge acompanya de la mà el concepte com tema social actual, l'home cop a peix. Així es podria sentir un treballador hipotecat fins a les "tranques" i obligat a defensar el seu patrimoni a cop d'hores de feina entre quatre parets o de sol a sol arriscant-se a patir un càncer de pell. Peixos varem ser i peixos morirem, ja sia dins o fora de l'aigua. Punt per a tu. P.S.: "Estic preparant el proper FotoNit".
Moltes gràcies per comentar les fotos d'aquest repte. Al final han exercit vot quasi la totalitat dels infectats. Felicito al Gerard per la seva foto que resulta super impactant des del primer cop d'ull. És ben curiós com has fet que el vi agafés aquestes formes tant ingravitades. Molt bona! La sardina va ser un regal de la peixatera que no es volia creure que només en volgués una!
6 comentarios:
Et toca Marçal.
Format vertical, 4x3, és el del sensor de la càmara, no? això està bé imatge no reencuadrada (en aparença), vull dir; tot col·locat on toca, composant a partir del objectiu no composant després en Photoshop, m'agrada. Composició de manual, element principal sobre una línea àurea, i aire pels exquitxos a la dreta. Els elements escollits són un got, i un peix (amb pinta d'estar molt tieso el pobre...) i el líquid. La tria dels colors de la foto, potser és del que més em patina, li trobo a faltar una mica de contrast entre els blaus que composen la imatge. L'execució és però com sempre impecable, la llum també la trobo en el seu punt. A nivell narratiu, trobo que deixes el líquid per un paper secundari introduint en Nemo a la foto (potser sóc jo que no li acabo de trobar el sentit dins la història però crec que li resta protagonisme a l'aigua). La foto resultant és molt bona, però "solo puede quedar uno".
La teva foto em sembla perfecte.
l'explosió d'agua està perfectament congelada (inclós hi han "rizos" d'aigua), el peix em mola com a element catxondo carecterístic de la casa. Els tons blaus/grisos son perfectes pèr donar més sensació d'aigua i finalment la teva em dona més sensació de liquid.
Punt pel nen.
Per cert, el reflexe del got es brutal, m'agrada molt.
Ep Marçal!El puntet va per tu...Com ja s'ha comentat,sembla que heu tocat llegint la mateixa partitura però interpretant-la lleugerament diferent...Peazo símil musical...Això si, per mi la teva esquitxa més lluny i mulla molt més.Sensacions.Per tant, punt per tu.
vot expressss per Marçal
Tinc certa debilitat pels peixos dins dels gots. Deu ser perquè de petit vaig patir una experiència en una piscina a on les aigües em van fer sentir com una balena dins un estanc.
La netedat de la imatge, cosa habitual en tu, la idea ja coneguda per a mi, tot i ser menys humida la anterior però que continuo pensant que és genial i sobretot aquest blau en diferents tonalitats donant un ambient fred a tota la imatge acompanya de la mà el concepte com tema social actual, l'home cop a peix. Així es podria sentir un treballador hipotecat fins a les "tranques" i obligat a defensar el seu patrimoni a cop d'hores de feina entre quatre parets o de sol a sol arriscant-se a patir un càncer de pell. Peixos varem ser i peixos morirem, ja sia dins o fora de l'aigua.
Punt per a tu.
P.S.: "Estic preparant el proper FotoNit".
Moltes gràcies per comentar les fotos d'aquest repte. Al final han exercit vot quasi la totalitat dels infectats.
Felicito al Gerard per la seva foto que resulta super impactant des del primer cop d'ull. És ben curiós com has fet que el vi agafés aquestes formes tant ingravitades. Molt bona!
La sardina va ser un regal de la peixatera que no es volia creure que només en volgués una!
Publicar un comentario