Repte CXV: "Shhhhhhh... Silenci..."
viernes, 30 de octubre de 2009Publicado por Xesca en 22:18
Etiquetas: Xesca Cardona
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por Xesca en 22:18
Etiquetas: Xesca Cardona
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
5 comentarios:
Hola Xesca! benvinguda al repte!
A mi em costa molt veure la intenció de la teva proposta. Potser és que ja m'hi poso una mica d'esquena sense voler-ho, però els collages amb difuminats no m'atrauen massa.
Com solem dir per aqui: aquest any no hi ha pany!
Esperem però, que la teva participació al repte sigui de llarg recorregut.
Salut!
primer de tot benvinguda al repte, espero veure moltes participacions teves.
sobre la teva imatge, m'agrada el collague que has creat i aquet braç que sembla tapar la boca per no cridar? potser una personalitat amagada entre altres personalitats que pugna per sortir?
o potser nomès un mal son...
En qualevol cas ben trobada i tens el meu punt
Benvinguda al repte!
Estic dacord am el marçal, personalment els collage amb difuminats no m'acaven de fer mai el pes, nomes en casos molt puntuals.
També espero poder veure mes propostes teves aqui al repte.
A mi personalment m'ha costat una mica entendre el significat que pretenies amb l'imatge. Tecnicament em sembla molt correcte. Visualment te força, es original, pero penso que has pecat una mica d'inexperiencia en el repte.
Concepte be, pero contingut més clar.
Tot i aixi valenta per una aposta un tant arriscada. Ara el que toca es estar atenta als nous reptes. El cap de setmana fer la teva votacio i comentari com En Sergi (juasjuasjuas), i esperar a toranr a entrar a la roda de la mà d'algun inconscient que pensi que et pot vençer... Bon repte Xes!!!
Gràcies Grey!
Jo també penso una mica això de "l'inexperiència en el repte" però... es clar, també pot ser una excusa del meu alter ego per a justificar-me :D
L'imatge no és més que la representació d'una noia embogida i ensordida pels decibels extrems que mostren les línies de l'equalitzador que hi ha al marge superior esquerra, i el seu desig de gaudir del silenci.
Potser massa simple o potser massa rebuscat.
Cada setmana em tindreu aquí clavada i procuraré que els meus comentaris siguin més explícits que els d'en Sergi ;)
Gràcies i fins la propera.
PD - Ah! I gràcies a en Lluís per haver apostat pel meu repte :) Ell també ha estat molt valent.
Publicar un comentario