L'Espín m'ha demanat que postegi la seva foto, que ell no ho pot fer desde Japan.
Repte CXI: "La eterna espera"
sábado, 3 de octubre de 2009Publicado por en Sergi en 22:29
Etiquetas: Sergi Espín
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por en Sergi en 22:29
Etiquetas: Sergi Espín
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
7 comentarios:
tens el meu punt, per esforç (participar estant al Japó), i per la imatge, realment es una espera eterna la que ens trobarem... sensació de pau...
Punt
Pese a que creo que es algo obvio, también creo que está más trabajado. Vamos, que me gusta más.
PUNTO
Vot express amb reticencies que si Deu vol explicaré amb menys son. M'he quedat a mitges amb les fotus aquest cop...
Puntet.
I els meus comentaris al guanyador!
Primer destacar com bé diu en Lluís que et merèixer valorar l'esforç que has fet tenint un ratet per pensar en el repte durant les teves vacances, en part has demostrat que voler és poder.
Després destacar que mentre pensava que fer pel repte, vaig pensar varies vegades d'acostar-me al cementiri, però vaig pensar que potser era una reflexió massa obvia, la vida és el que passa mentres esperem que la mort arribi, però ho vaig desestimar (sort sinó hauríem presentat la mateixa foto). Amb això vull dir que el tema triat, era previsible, això no dona punt negatius a l'imatge, però tampoc en suma en aquest sentit.
A mi personalment em dona la sensació que la llum, la composició, etc et va venir molt donada per l'espai, vull dir, potser no vas tenir molta opció alhora de triar el punt de vista, em molesta potser el primer terme desenfocat de la dreta, perquè no sóc capaç de reconèixer la figura.
Tot i que sembli que m'estic carregant la foto, la veritat és que transpira un encant que no sóc capaç d'explicar, i si convida una mica a la reflexió, del temps passat, dels que ens queda per davant... que passa quan s'acabi el nostre temps? hi ha temps després del temps?
Certament és una foto amb un encant que és quasi com presencial. Suposo que és el joc de les diferents profunditats que la foto mostra a través dels desenfocs, el què la fa atractiva. La màgia japonesa dels caràcters tallats a la pedra des de fà qui sap quan.
Difícil decidir però aquesta vegada no hi ha punt.
Publicar un comentario