Repte LXXXVII: "Diari, ulleres i ploma estilogràfica"
sábado, 11 de abril de 2009Publicado por en Sergi en 15:51
Etiquetas: Sergi López
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Publicado por en Sergi en 15:51
Etiquetas: Sergi López
Diseño por Nodethirtythree | A Blogger por Blog and Web
10 comentarios:
La foto de lluis es buena,pero me decanto por la tuya,la luz me gusta mucho como refleja la textura de la mesa o suelo,y las manchas de tinta(esperemos que sea tinta)le dan un toquecillo siniestro a la situacion,me da que pensar en que a pasado?
pues PUNTO para ti.
Difícil elecció...
De la d'en Lluís m'agrada molt el joc amb la profunditat de camp i el tema recurrent de los puriots.
Però la d'en Sergi guanya molta profunditat amb el joc clarobscur i aprofita molt bé els espais buits per crear un ordre de lectura molt dirigit.
Punt per Sergi.
M'agrada que a la concreció tant estricta del tema, li hagis afegit una història. Ràpidament aquesta imatge ens fà pensar en una prèvia succeció d'aconteixements i si hi anéssim pensant potser acabariem treien l'entrellat de tot plegat. Bona elecció d'il·luminació i tractament en blanc i negre pel tema. Tens el meu punt.
Bastant semblants les dues imatges en quant a concepte pero potser amb una mica mes "d'intriga" a la d'en Sergi. No era un tema senzill. Visualment tambe m'ha impactat mes i per aixo el meu punt express...
Punt ràpid pel Sergi. Tot i que la composició del Lluis m'agrada més, però la el Sergi te més "rollete".
Pujo al carro. La d'en Sergi és com un petit relat i va més enllà del títol del repte. Tot i què, la foto d'en Lluís hagués pujat una mica més si aquests grisos fossin una mica més... grisos? (Tot també dependre de la pantalla, clar). La il·luminació és molt maca a la foto d'en Lluís, per natural, però el tractament fet a la d'en Sergi la fan irresistiblement més... votada? Voto a en el la d'en n el Sergi.
bonica estampa que diria l'Arnau. M'ha captivat aquesta llum, sembla la que ens queda desprès d'haver plogut i quan comença a sortir el sol. A més el diari tacat obre la porta a una interpretació més lliure. M'enporto un dolorós "rosco", pero amb tota raó.
M'encanta la textura de la foto
aprofito per saludar que estic aqui dins per crear i compartir
salutacions a tots
benvingut!
Publicar un comentario